Resultats de la cerca

Llur poesia palesa escepticisme, predilecció pels colors esfumats i un volgut prosaisme del llenguatge Integraren el grup, entre d’altres M Moretti , FM Martini, C Chiaves, el Govoni de primera època, el Palazzeschi de la primera època, S Corazzini i G Gozzano

Fill de pares italians, l’obra més important que escriví és Delle rivoluzioni della Catalogna , publicada entre el 1644 i el 1647 es tracta de la primera crònica d’un conjunt que escriviren diversos autors italians Bisaccioni, GB Birago Avogradro, i n’és sens dubte la més ambiciosa i ben documentada Explica els conflictes a Catalunya durant el regnat de Felip IV abans de la revolta del juny del 1640 llibre I, el procés de ruptura fins a la mort de Pau Claris llibre II, i els dos primers anys de guerra, fins a la presa de Perpinyà per Lluís XIII llibres III i IV L’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laya Films Barcelona FOTOGRAFIA Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastià Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Graciani SO René Renault ESTRENA París, 29071938 Sinopsi Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària Producció…

Retrat d’A Hillgarth, sd Coll part / GS Alan Hugh Hillgarth Londres, 1899 — Ballinderry, Tipperary, 1978 és un personatge ben poc conegut, tot i que va tenir una importància extraordinària per a les relacions hispanobritàniques durant els anys de la Guerra Civil i de la immediata postguerra, primer com a cònsol de la Gran Bretanya a Mallorca i després com a agregat naval de l’ambaixada britànica a Madrid, càrrec que abandonà el 1943 per a esdevenir cap d’intelligència de la flota britànica a Àsia en plena Segona Guerra Mundial i, al cap d’un any, cap de la intelligència naval britànica a l’…

Amb gairebé el 60% dels vots, els italians rebutgen la proposta de reforma constitucional del primer ministre italià, Matteo Renzi, que essencialment volia agilitzar la presa de decisions polítiques, reduint dràsticament el pes i els poders del Senat, i també centralitzar l’Administració Després d’aquest resultat, Renzi fa efectiva la dimissió i el dia 12 el substitueix el fins aleshores ministre d’Afers Estrangers, Paolo Gentiloni

Un dia després que les autoritats italianes donessin el seu permís, 87 migrants desembarquen a Lampedusa del vaixell de l’Ocean Viking, que els havia rescatat Aquest permís, prèviament condicionat al repartiment dels migrants en països de la UE, posa de manifest la política italiana L’anterior ministre de l’Interior, Matteo Salvini, havia bloquejat els ports italians als vaixells d’oenagés que rescataven migrants

En esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní a Charles de Gaulle 1940 i, sota el nom de Leclerc, emprengué a l’Àfrica un seguit de ràtzies contra els enclavaments italians del Fezzān 1941-43 Combaté a Normandia i rebé la capitulació dels alemanys de París 1944 Enviat a la Indoxina, ocupà Hanoi 1946, i més tard fou nomenat inspector de les forces del nord d’Àfrica

Ras de Shoa, amb l’ajut d’Itàlia, amb la qual signà el tractat d’Uccialli 1889, s’emparà del tron El 1889 fundà la nova capital Addis Abeba Obtingué, contra els invasors italians, la victòria d’Adua 1896, que tingué com a conseqüència que la independència d’Etiòpia fos reconeguda per les grans potències, i que féu augmentar considerablement les seves possessions Fou un monarca reformista

Després d’un intens bombardeig i de conquerir tres illes properes, els atacants —forces anglo-nord-americanes comandades pels generals Eisenhower i Alexander— desembarcaren al sud i sud-est de Sicília Els defensors, inferiors en nombre i equip, eren 220 000 soldats italians, que oferiren poca resistència, i 70 000 alemanys, que resistiren fortament prop de l’Etna La campanya acabà amb l’ocupació de Messina

Visqué molts anys a Roma 1730-42, on rebé la influència dels mestres barrocs italians, especialment de Bernini De retorn a França, ingressà a l’Acadèmia 1749 És autor del bust de Nicolas Vleughels Musée Jacquemart-André, París, de la Tomba del cardenal Languet de Gergy església de Saint-Sulpice, París i de la Tomba dels arquebisbes de Viena catedral de Viena del Delfinat