Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
aranya
Flor de l’aranya
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides en segments estrets i flors de color blau clar envoltades per un involucre de fulles que tenen l’aspecte d’una aranya.
Es fa en fenassars i rostolls de la regió mediterrània En alguns llocs les llavors són emprades com a excitant
jull
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles amplament linears i d’espiga amb espícules grosses i oblongues.
Es fa a les messes i en llocs incultes Les llavors del jull barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions
harmala
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les zigofil·làcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles alternes pinnatisectes, de flors solitàries blanquinoses i de fruits en càpsula trivalva globosa.
Es fa en terrenys estèpics i erms secs de la regió mediterrània Les llavors tenen propietats hilarants, antihelmíntiques, emmenagogues i sudorífiques
La història de la tramussera valenciana
Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides…
panís
Panís
manuel m. v. (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tija robusta, de fulles linears amples i verdes, amb una lígula de pèls, i de panícula grossa i espiciforme.
D’origen asiàtic oriental, és conreada com a ornamental i també per les llavors, emprades com a menjar d’ocells de gàbia
maraca
Maraques
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de cavitat globular, colpejat indirectament, per sacseig Consisteix en una carbassa, o un altre fruit natural de cavitat globular, al qual s’ha inserit un mànec de fusta o agafador L’interior de la cavitat conté les llavors del fruit, o unes altres llavors, que són les que produeixen el so en sacsejar l’instrument Generalment, es toquen per parelles -i s’anomenen, per tant, en plural maraques- sostenint-ne una a cada mà, amb moviments alternants entre totes dues mans Tradicionalment han estat utilitzades en l’…
Sant Pere de Bellmunt (Talavera)
Art romànic
El poble de Bellmunt de Segarra és situat sobre un turó a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia De l’església de Sant Pere, que centra el nucli de població, no s’han conservat fins avui dia gaires notícies històriques pel que fa al seu passat medieval, quan formava part del bisbat de Vic El lloc estigué inclòs dins la senyoria de Santa Coloma de Queralt fins al segle XIII, que passà a dependre del monestir de Montserrat, jurisdicció sota de la qual es mantingué fins al començament del segle XIX L’església parroquial de Sant Pere de Bellmunt fou visitada pel bisbe de Vic Antoni Pasqual…
seed
Usuari d’una xarxa d'igual a igual que proporciona continguts, generalment multimèdia, per a compartir entre els usuaris de la xarxa.
En una xarxa P2P, les seeds ‘llavors’ representen el nombre d’usuaris que, simultàniament, descarreguen continguts i comparteixen el que ja han descarregat
gira-sol
gira-sol
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, d’1 a 3 m d’alt, d’arrel fibrosa, de fulles alternes, grosses, cordiformes i dentades i de capítols de fins a 40 cm de diàmetre, amb les lígules grogues.
Procedeix de Mèxic, però el conreu és estès per totes les regions temperades Les llavors forneixen un oli de cuina excellent i són comestibles
nap
Conreu de naps
Rasbak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de fins a 150 cm d’alçària, d’arrel carnosa, de fulles basals lirades i glauques, de flors grogues en inflorescències racemoses i de fruits en siliqua proveïda de bec.
Les arrels nap són comestibles i farratgeres, i les llavors són oleíferes El seu conreu, molt antic, és estès a totes les regions temperades