El poble de Bellmunt de Segarra és situat sobre un turó a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia. De l’església de Sant Pere, que centra el nucli de població, no s’han conservat fins avui dia gaires notícies històriques pel que fa al seu passat medieval, quan formava part del bisbat de Vic.
El lloc estigué inclòs dins la senyoria de Santa Coloma de Queralt fins al segle XIII, que passà a dependre del monestir de Montserrat, jurisdicció sota de la qual es mantingué fins al començament del segle XIX.
L’església parroquial de Sant Pere de Bellmunt fou visitada pel bisbe de Vic Antoni Pasqual l’any 1685 i consta que llavors tenia annexa la veïna capella de Sant Jaume de Rocamora; a l’indret de Bellmunt, hi vivien llavors vuit famílies. La parròquia de Sant Pere es mantingué dins el bisbat de Vic fins l’any 1957, en què s’integrà dins la diòcesi de Solsona.
L’edifici actual no conserva cap element d’època romànica.