Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Robin Hood
Història
Bandoler llegendari, heroi d’antigues balades angleses, la més coneguda de les quals és la de Robin Hood and Guy de Gisborne
.
Les més antigues, avui perdudes, pertanyien al començament del s XIV Robin Hood és el prototipus d’aventurer dels boscs, dotat d’una extraordinària habilitat amb l’arc, que lluita contra l’opressió i la injustícia Les antigues llegendes anaren evolucionant al llarg dels s XVI i XVII, i en elles es basa la novella de Walter Scott Ivanhoe i altres relats breus, si bé aquests amb diferents variants També el cinema s’ha ocupat de la seva figura en diversos films
Cançó de Rotllan
Intitulació que hom dóna a la més antiga de les cançons de gesta franceses conservades, que poetitza la batalla de Roncesvalls i la figura de Rotllan.
El més antic text conegut el famós manuscrit d’Oxford copia una versió que pot ésser datada vers el 1100, de la qual existeixen altres versions i refoses fetes durant els s XII al XV, algunes en francoitalià i d’altres en traduccions romàniques, germàniques i escandinaves, més o menys rigoroses El text del manuscrit d’Oxford, de 3 998 decasíllabs assonantats i amb trets lingüístics anglonormands, és considerat el més genuí i el més bell Narra que Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa, després de set anys de guerra a Espanya, fa uns tractes amb el rei àrab Marsili, al qual envia…
premíslida
Història
Membre de la dinastia bohèmia fundada, a començament del segle VIII, per Přemysl, el llegendari camperol que fou elegit espòs per la princesa Libussa.
Fundadors de l’estat bohemi al començament del segle X, els premíslides prengueren, sota Vladislau II, el títol de rei, que esdevingué hereditari amb Otakar I La dinastia s’extingí el 1306 i el seu representant més illustre fou Venceslau
Guifré I de Barcelona
Guifré I de Barcelona, segons una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó, d’inici del segle XV
© Fototeca.cat
Història
Comte de Cerdanya i d’Urgell (870?-897) i de Barcelona, de Girona (Guifré II) i de Besalú (878-897); ostentà també el títol de marquès.
Fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d' Ermessenda La seva obra més important fou el repoblament del centre de Catalunya, devastat i quasi despoblat des de la revolta d’Aissó i Guillemó i la incursió d’Abū Marwān el 827 La inicià per la vall de Lord 872 a 878 i la prosseguí pel Ripollès des del 879, Osona des del 881 i el Bages des del 889, fins a deixar establerta la frontera amb els sarraïns al llarg de la partició d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre Fundà el monestir de Ripoll 879 i el de Sant Joan de les Abadesses consagrat el 887 Organitzà el comtat d’Osona,…
Jimmu Tenno
Història
Nom del llegendari fundador de la dinastia imperial japonesa que pujà al tron el dia 1 del mes primer de l’any lunar (~660 aC).
Net de la deessa Amaterasu, emprengué la conquesta del Japó i fundà l’imperi a Kaixiwabara
Akiyama Shirobei
Medicina
Metge llegendari de Nagasaki, a qui hom atribueix la regularització del jujutsu, que aprengué a la Xina i ensenyà en una escola anomenada Yoshin-Ruy.
chārvāka
Filosofia
Escola filosòfica índia dels períodes èpic i purànic (600 aC-1200 dC), coneguda pel nom del seu llegendari fundador Chārvāka, que reuneix tendències negativistes i materialistes.
Pel que fa a l’aspecte religiós, els chārvāka negaven el transcendent, així com l’autoritat dels Vedes quant a la filosofia, afirmaven que el món exterior, els sentits i la intelligència provenen de l’activitat de la matèria, negaven la causalitat, tot incidint en el determinisme, i establien com a únic coneixement vàlid el provinent dels sentits quant a l’ètica, hom els pot caracteritzar com a hedonistes Com a antítesi de l’ortodòxia dels bramans, l’aportació dels chārvāka ha estat considerable en el desenvolupament del pensament indi actual, particularment en el seu sincretisme característic
Preste Joan
Història
Monarca cristià llegendari que la tradició cristiana europea de l’edat mitjana situava en un país imaginari d’Àsia que hom suposava voltat de pobles infidels.
El nom d’aquest monarca procedia del fet que hom el suposava, alhora, sacerdot Cap a la fi del s XIV, gràcies a les relacions de missioners, hom pogué precisar que la llegenda tenia un fonament remot en l’existència del regne cristià d' Etiòpia , anomenat sovint des d’aleshores terra del Preste Joan Als Països Catalans, per les nombroses relacions comercials amb la Mediterrània Oriental, la llegenda adquirí una força notable i ja Ramon Llull afirmà que calia que els cristians europeus units alliberessin el Preste Joan dels infidels que l’amenaçaven Posteriorment, malgrat els…
Dapifer
Història
Llegendari fundador del llinatge de Montcada, dit també Napifer o Nafiser, el més important dels Nou Barons i successor d’Otger Cataló a la seva mort.
El nom prové d’haver pres com a nom propi el de la dignitat de dapifer ‘senescal’ pronunciat segurament a tort com a agut que exerciren durant segles determinats membres de l’esmentada família Degué ésser Pere Tomic 1438 el creador del personatge i qui li imposà el nom en la forma Napifer En un desenvolupament posterior Pere Anton Beuter 1540 el féu del llinatge dels ducs de Baviera El primer a corregir la forma Napifer en Dapifer fou Rafael Martí de Viciana 1563
Lo Gaiter del Llobregat. Poesies
Literatura catalana
Llibre en què, el 1841, Joaquim Rubió i Ors aplegà principalment els poemes que, des del 16 de febrer de 1839, havia anat publicant al Diario de Barcelona, signats amb el pseudònim que li donava títol, i que havia estat, també, el títol del primer poema de la sèrie.
El recull, que cal suposar promogut per l’impacte immediat que la sèrie del Gaiter havia causat, en qualsevol cas feia visible i durable una calculada operació literària projectada també en el Roudor de Llobregat duta a terme amb la complicitat de Joan Cortada Amb la visible ambició d’establir un diàleg entre l’actualitat romàntica, la pulsió historicista, la tradició culta autòctona i els incipients mites provincialistes Mos cantars , el poema programa que obria el recull, addueix dos versos de La pàtria d’Aribau com a lema, Rubió hi assumia la versió historicista del romanticisme i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina