Resultats de la cerca

Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels buits i balmes,…

El descobriment de la pintura de Matisse —després d’haver conegut les diverses tendències del moment 1901-04— el portà a adoptar el fauvisme Més tard pintà paisatges a Trouville 1906 i a l’Estaque Alliberat de tota influència, elaborà una obra personal on el dibuix és àgil i de traç segur, i el color, viu, no s’ajusta sempre als contorns del dibuix, amb una temàtica de paisatges, curses de cavalls i llur ambient 1921-30, el nu 1928-40 i la música a partir del 1942 Utilitzà totes les tècniques i expressions decoratives disseny de teixits i de tapissos 1910, decorats i vestuari 1926 i ceràmica…

Són diverses les plantes superiors de distribució restringida als Països Catalans i, doncs, endèmiques de les nostres comarques, de vegades puntualment limitades a una raconada o bé a una petita zona, en altres casos esteses per tota una serralada o en localitats separades per moltes dotzenes de quilòmetres No cal dir, però, que els endemismes representen només una part molt petita de la nostra flora, i que les plantes considerades endèmiques ho són sempre en relació amb el grau de coneixement de la flora dels nostres països i de les terres veïnes així s’esdevé que Naufraga balearica ,…

Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha publicat Crònica…

Vida Estudià piano amb Esperança Forés, deixebla de Joaquim Malats, musicologia amb Miquel Querol i història amb Josep Maria Llorens Aquest darrer ha actuat com a tutor en tota la seva carrera professional Entre els catorze i els trenta-dos anys actuà com a organista en diverses esglésies i a partir dels disset inicià la seva trajectòria com a pedagog, que no ha interromput mai L’any 1980 fundà l’Acadèmia de Música Pau Casals -més tard, Acadèmia Ticià Riera-, centre que dirigí fins el 1993 Fou becat pel Ministeri d’Afers Estrangers i pel de Cultura per a realitzar estudis de…

Fou fundat el 1928 sota la presidència de Josep Fabregat, i, entre els membres fundadors, hi havia el porter del Futbol Club Barcelona Ramon Llorens Fins a la Guerra Civil participà de manera alternativa en el Campionat de Catalunya de tercera categoria i en l’ amateur Després milità a categoria territorial fins que la temporada 1953-54 pujà a tercera divisió, on es mantingué sis temporades 1954-60 En l’edició 1957-58 aconseguí el millor èxit de la seva història en proclamar-se campió de grup i disputà la promoció d’ascens a segona i guanyar també la primera edició del Trofeu…

A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelona  i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc X …

La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…

Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, del Club d’Esgrima La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, es proclamà campió de Catalunya d’espasa individual 1971 Mestre d’armes dels clubs La Salle Bonanova i SAM, tingué deixebles com Cèsar Gonzàlez Llorens, Xavier Iglesias i Joan Josep Cucala El 1978 fou un dels socis fundadors de l’Academia Española de Maestros de Armas És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre, i d’esgrima en cadira de rodes Ha estat president de l’International Wheelchair Fencing Committee, secretari general…