Resultats de la cerca

El 1941 publicà el seu primer llibre, el recull de narracions Il gioco segreto Amb Menzogna e sortilegio 1948 obtingué el premi Viareggio Del 1957 és L’isola di Arturo traducció catalana de Joan Oliver, 1965, per la qual obtingué el premi Strega, i del 1963 és Lo scialle andaluso La característica més original de la seva obra és una constant versatilitat estilística, que li permet, en les seves pàgines millors, de fondre la representació realista de les motivacions psicològiques amb la transposició lírica de personatges i situacions a un pla fabulós, ple de símbols i mites El 1974 sortí la…

Fill d’un secretari de Maria de Mèdici, fillol de Richelieu, infant precoç, abat comendatari de cinc abadies entre elles La Trappe i prevere, experimentà una conversió radical després d’una jovenesa dissipada Visqué amb els oratorians i després professà la vida cistercenca a Notre-Dame de La Trappe, d’on esdevingué abat efectiu, i inicià amb un zel fogós abbé Tempête i no sense grans contradiccions, la reforma dita del Cister de la més estricta observança trapenc Influent en l’espiritualitat del temps, prengué part en la polèmica antijansenista i, a causa de la seva oposició…

El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies…

Visqué a Florència 1562-74 a la cort dels Mèdici, on publicà De auctoritate Sanctae Scripturae 1562 A Cracòvia entrà en contacte amb grups anabaptistes, dels quals fou cap espiritual tot i que no l’acceptaren a la secta perquè no era rebatejat la seva doctrina socinianisme els mantingué units en la “comunitat de Germans Polonesos”, enfront de les pressions del calvinisme i dels catòlics d’Augsburg La confiscació dels seus béns per la inquisició 1590 li permeté de sortir de l’anonimat de les obres signades amb pseudònim El 1656 foren publicades les seves obres completes a la…

Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’ornamentació, i fou…

Deixeble de LGhiberti, collaborà en la decoració de la capella de NicolauV al Vaticà 1447 amb Fra Angelico El gust per l’anecdòtic i pels amplis paisatges poblats de petites figures, una clara composició, un color brillant i un gran sentit narratiu en defineixen l’estil, que el situa com a continuador de l’obra de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra més important és el Seguici dels Reis Mags 1459-65, frescs que decoren la capella del palau Mèdici-Riccardi de Florència, en els quals hom troba els retrats de destacades personalitats i d’ell mateix Féu també els frescs de…

El 1556 apareix a Florència sota el mecenatge de Bernardo Vecchietti La seva primera obra coneguda és la font de Neptú 1563-67, a Bolonya El seu estil es caracteritza per una recerca del moviment mitjançant unes formes voluptuoses, un allargament del cànon i un detallisme d’orfebre Treballà en bronze, i se'n conserven els originals al Victoria and Albert Museum de Londres Té obres de tema mitològic Mercuri —dit de Mèdici—, 1580 El rapte de les Sabines , 1579-83, retrats Cosme I , 1587-95 Felip II , començat el 1606 i de tema religiós relleus a les capelles Grimaldi, 1579-85, i…

Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials, executades amb…

Formada 1524 per les llibreries de Cosimo, Lorenzo i Pietro de Mèdici i amb l’ajuda dels humanistes Angelo Poliziano, Pico della Mirandola i el grec Làscaris Climent VII l’obrí al públic 1532 i encarregà a Miquel Àngel la construcció de l’edifici per a allotjar-la El seu fons més ric és el de manuscrits grecs i llatins més de 13 000 dels segles V al XIX Cal destacar, entre els més valuosos, un Virgili dels segles V o VI, les Pandectes de Justinià segle VI, un manuscrit únic de les Històries de Tàcit segle XI, un Homer segle X, un Decameró , etc Conté, també, colleccions de…

Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es dedicà a la política i a la…