Resultats de la cerca

Hom la pot concedir, individualment o collectiva, a militars o civils, homes, dones o institucions com a premi per algun servei o mèrit notable o per a perpetuar un fet històric important Originàriament i a Roma, fou un premi al valor militar Aquesta tradició continuà en les monarquies medievals i ha perdurat fins avui La seva concessió constitueix una prerrogativa dels caps d’estat o dels governs i el seu ús és emparat i regulat per les distintes legislacions Hom sol distingir-les dels ordes civils o militars, generalment d’origen cavalleresc Exemples de condecoracions, al Principat, són la…

Pretenia d’ésser un partit nacionalista situat més a l’esquerra Prengué part al pacte de Sant Sebastià 1930, representat per Macià Mallol i Bosch El març de 1931 es fusionà amb Acció Catalana, de la qual fusió sorgí Acció Catalana Republicana

Segons una nota documental de la catedral de Barcelona, procedia de la diòcesi de Vic i les primeres notícies de la seva activitat musical corresponen a la seva estada a la Seu d’Urgell, d’on fou nomenat mestre de capella el 1620 El 1626 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, com a successor de Joan Pau Pujol, mort el 17 de maig d’aquell any Tot i que Albereda visqué una època plena de trasbalsos a causa de la guerra dels Segadors, la seva activitat al capdavant de la capella de música de la catedral de Barcelona fou dilatada i fructífera El 1640, amb motiu del vot per la…

Es publiquen els llibres Macià Trenta anys de política catalanista , del periodista Lluís Aymamí i Baudina, afí a ERC Una política catalanista , de Jaume Bofill i Mates, proper a la Lliga Catalana Res de nou al Pirineu , del dirigent separatista Daniel Cardona i Civit

Francesc Macià forma el govern de la República Catalana amb Ventura Gassol i Joan Casanovas ERC, Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans USC, Manuel Carrasco i Formiguera PCR, Salvador Vidal i Rossell UGT i Casimir Giralt PR la CNT no accepta de participar-hi

Passà una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica Publicà reculls poètics, com Guyanes 1941, i de les seves collaboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià Dirigí les revistes La Lyre i L’Éveil Catalan

Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català En collaboració amb Ramon Arrufat, publicà Catalunya poble dissortat 1933

En una reunió entre F Macià i els ministres del govern central L Nicolau i d’Olwer, M Domingo i Sanjuán i F de los Ríos Urrutia, s’acorda la desaparició de la República Catalana, la restauració de la Generalitat i l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia

Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb un estudi sobre Lucreci Seguí estudis de filologia clàssica a Alemanya Treballà per a la Fundació Bernat Metge i, juntament amb Anna Maria de Saavedra i Macià , hi traduí les Heroides 1927 i les Metamorfosis 1930-32 d’Ovidi

Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a la Federació…