Resultats de la cerca

Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn 1911-65, que dedicà una atenció especial a la música d’autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca , donà el primer concert al gener del 1947 El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada 1973 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles Posteriorment ha estat dirigida per Lluís Remartínez 1989-94 i, des del 1994, per Philippe Bender En professionalitzar-se els seus membres 1989,…

L’empresa ha editat més de dos centenars de títols, majoritàriament en llengua catalana Especialitzada en ciències socials, s’estructura entorn d’una dotzena de colleccions, entre les quals destaquen “Llibres de la Nostra Terra” des del 1994, “El Ferreret”, de narrativa infantil des del 1994, “Poesia” des del 1995, “Mallorquins en diàleg” des del 1996, “Aliorna”, de narrativa en català des del 1997, i més recentment “Refaubetx”, per a treballs d’investigació derivats de tesis doctorals, “L’Espill”, de fonts històriques relatives als Països Catalans, i les colleccions de butxaca “…

Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra

Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542

Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians” Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una collaboració nodrida vint-i-quatre redactors, entre els quals el grup de Mistral Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de FP Briz tenia com a leitmotiv la defensa de la unitat de la llengua Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer,…

Nasqué d’una majoria de grups de la Federación Universitaria Española FUE i d’elements de l’Associació d’Estudiants Catòlics En fou primer president Joaquim Granados i Borrell La FNEC s’estengué a d’altres ciutats i pobles i mantingué contactes estrets amb l’Agrupació Valencianista Escolar, l’Associació per la Cultura de Mallorca i l’Associacion Generala d’Estudiants, de Montpeller, de filiació occitanista Aplegà a Barcelona valencians, mallorquins i occitans 14 i 15 d’abril de 1933 L’any 1986 hom reconstruí la FNEC com a associació d’estudiants universitaris nacionalistes de…

Redactat en castellà, però amb nombroses collaboracions en català, i volgudament allunyat de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una Biblioteca Balear posteriorment aparegué de nou, del 1884 al 1888 Hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment Taronjí, Mdels SOliver, Costa i Llobera, JRosselló, Joan Alcover i, especialment, Josep MQuadrado Entre els articles importants publicats hom pot destacar les interessants Observaciones generales sobre la lengua materna 1866 i Reflexions…

És autor de novelles com La casa del pare 1998, I de tot d’una la fosca 2003 i Els saragalls del desig 2005 Ha conreat el gènere biogràfic amb títols com El darrer canonge 1991 relats testimonials, com Memòria xueta 1994, i cròniques d’emigrants mallorquins, com Cuba, en el cor 1996 També ha publicat obres divulgatives sobre la Mallorca rural, com ara els quatre volums Possessions de Mallorca I-IV 1985-91 i Paraules i coses de Fora Vila 1996, entre d’altres Fou fundador i director de la revista local Sa Pobla  1982-88

Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Bayo, per l’agost del 1936 Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins Pel desembre del 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses El 1937 Franco el condecorà

Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…