Resultats de la cerca

L’introductor del cinema al país fou l’enginyer Salvador Toscano Barragán, que el 1896 creà la primera sala d’exhibició i esdevingué el primer realitzador mexicà Amb l’arribada del sonor, el cinema mexicà se situà al capdavant de la producció hispanoamericana Però, malgrat diversos productors autòctons, els millors films del moment sobre Mèxic i els temes mexicans són producte de realitzadors estrangers, com Eisenstein Que viva México , 1930-31 i Fred Zinnemann Redes , 1934, per exemple El 1946 el cinema mexicà es donà a conèixer internacionalment amb el premi atorgat al Festival de Canes a…

Format sota el mestratge d’Antonio Vico, el 1902 viatjà a Mèxic i treballà al costat de Virginia Fábregas i Esperanza Iris Després s’establí pel seu compte mentre dirigia companyies alienes El 1917 debutà com a realitzador en els melodrames intimistes d’estil italianitzant En defensa propia Alma de sacrificio La Tigresa i En la sombra , protagonitzats per Mimí Derba, una de les grans estrelles mexicanes del moment El 1919 feu d’ajudant de direcció i fou un dels protagonistes del fulletó d’aventures El automóvil Enrique Rosas, tres ep, un dels films més emblemàtics del cinema mexicà mut, l’…

Format a Mèxic, el 1897 anà becat a Roma, on estudià art, dret i filosofia, i es relacionà amb polítics socialistes, amb els quals collaborà Actiu nacionalista, a suggeriment de l’escriptor Leopoldo Lugones, adoptà el nom de Doctor Atl que en nàhuatl significa ‘aigua’ De tornada a Mèxic, treballà a l’Academia de San Carlos i reivindicà un art genuïnament mexicà, allunyat de la tradició europea i arrelat en l’art popular indígena El 1913 anà a París, on fundà la revista politicoartística Action d’Art , que edità 1913-15, i s’oposà a la dictadura de Victoriano Huerta Com a pintor fou influït…

Filla d’ Antoni Vilalta , i de Maria Soteras , exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb collaboracions al diari Excelsior , i treballà també per a la televisió S’inicià com a novellista El castigo , 1957 Los desorientados , 1958 Dos colores para el paisaje , 1961, però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català Vicenç Riera…

Filla de pares catalans, féu estudis d’història a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de Montevideo 1957, en la qual, més tard, fou professora titular Durant el seu exili a Mèxic, fou catedràtica de la Universidad Nacional Autónoma de México Membre del Centro Coordinador y Difusor de Estudios Latinoamericanos, collaborà en les revistes Nuestra América 1980-81 i Universidades 1978-81 El 1960 i el 1968 obtingué la beca Gallinal, del Consejo de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de la República, per a estudiar la immigració al Riu de la Plata en arxius d’…

Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la recopilació del…

Conegut pel segon cognom del seu pare, el 1935 anà a Ciutat de Mèxic, on l’any següent ingressà a l’Escuela Nocturna de Arte para Obreros Vers el 1937 s’inicià també com a escenògraf i, al mateix temps, treballà com a professor de pintura i escultura El 1938 conegué Octavio Paz, amb qui mantingué una gran amistat i que l’influí decisivament El 1941 féu la seva primera exposició individual a la Universidad Autónoma de México, i en 1945-47 exposà collectivament als EUA El 1951 anà a Roma, i el 1956 hi féu la primera de les exposicions europees Nomenat professor de ceràmica de l’Instituto…

El 1949 emigrà a Buenos Aires, on el 1957 fundà Follas Novas, editorial i distribuïdora del llibre gallec a Amèrica Establert a l’Havana del 1960 al 1992, hi creà la secció de literatura gallega a l’Institut de Literatura i Lingüística, que dirigí, i exercí també el periodisme literari El 1992 retornà a Galícia i s’establí al seu poble natal i hi creà la Fundación Xosé Neira Vilas Des de la seva primera novella, Memorias dun neno labrego 1961, el món de l’emigració i els records de la infantesa centren la seva obra narrativa, que, entre altres títols, comprèn  Xente no rodicio 1965, Historias…

Vida S’inicià com a fotògraf i s’interessà pel cinema gràcies a Enric Sabater Durant la dècada del 1950 rodà documentals i cintes de fantasia en 8 mm, i es feu soci de la Secció de Cinema Amateur de l’AFC Debutà amb Artesanía 1958, que rebé un premi i feu reportatges sobre paisatges espanyols o sobre la fabricació de la ceràmica, que també obtingueren guardons El 1968 s’installà a Saint Lambert Mont-real, el Canadà, amb la idea de professionalitzar-se en el cinema Treballà al laboratori de l’Associació d’Indústries de la Pantalla i s’especialitzà en el tractament del negatiu El 1973 creà la…

Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931 i de la…