Resultats de la cerca
Es mostren 595 resultats
cicle del fòsfor

Cicle del fòsfor
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cicle biogeoquímic que descriu el moviment d’aquest element a través de la litosfera, la hidrosfera i la biosfera.
Les plantes dissolen formes ionitzades de fòsfor que han estat rentades de les roques i immobilitzades en el sòl, i les incorporen El pas d’aquest element pels herbívors i els carnívors és molt ràpid, i retorna al sòl per l’acció de microorganismes A diferència d’altres elements com el nitrogen, el seu pas per la litosfera i la hidrosfera és molt lent, i no es troba en quantitats significatives a l’atmosfera
Salvador Edward Luria
Bioquímica
Bioquímic nord-americà d’origen italià.
Després d’un breu període a París 1938-40 s’installà als Estats Units on el 1943 demostrà que la variació bacteriana consisteix en mutacions espontànies, fet que establí la base tècnica i conceptual per als treballs de genètica de microorganismes Posteriorment, treballant amb fags, postulà models que descriuen matemàticament llur procés de multiplicació El 1969 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb MDelbrück i ADHershey pels seus treballs sobre els bacteriòfags
Obtenció de mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques
Patologia humana
A part les de sang i d’orina, per a la diagnosi etiològica de diverses malalties infeccioses se solliciten mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques que, suposadament, pels símptomes i els signes, poden trobar-se infectats Entre aquests líquids i aquestes secrecions, els que més sovint s’analitzen són les secrecions respiratòries, la matèria fecal, el líquid cefalorraquidi i les secrecions que drenen de lesions cutànies o mucoses L’anàlisi de les secrecions respiratòries se sol sollicitar quan hom sospita l’existència d’un procés infecciós en les vies respiratòries inferiors, és a dir…
Esprue tropical
Patologia humana
L’ esprue tropical és un trastorn caracteritzat per un defecte, per part de les cèllules intestinals, d’absorbir adequadament les substàncies nutritives contingudes als aliments, que afecta les persones que viuen en diverses regions tropicals, com l’índia, l’Extrem Orient o el Carib, o bé hi viatgen Hom considera actualment que el trastorn és ocasionat, en part, per diversos microorganismes que infecten la mucosa intestinal, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície interna dels intestins, que veu disminuïda la capacitat d’absorbir adequadament les substàncies…
factor limitant
Ecologia
Factor ambiental, la manca de disponibilitat del qual limita el desenvolupament d’un organisme o d’una població.
En condicins òptimes, els organismes tenen tendència a créixer i a reproduir-se a una velocitat ideal dita fisiològica L’absència d’un factor vital alenteix aquest creixement dels organismes, o fins l’anulla, com certs aminoàcids en els cultius de microorganismes Eventualment es consideren també factors limitants aquells que limiten el creixement en ésser presents al medi excedint els nivells de tolerància de determinats organismes o poblacions, com els òxids sulfurosos en relació amb els líquens
oportunista
Medicina
Dit dels microorganismes que infecten exclusivament individus amb defectes immunitaris.
esquizòfits
Botànica
Grup de microorganismes que comprèn les esquizofícies i els bacteris.
asparaginasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi de la L-asparagina en L-aspartat i amoníac.
Es troba àmpliament distribuïda en diferents teixits animals i vegetals, com també en microorganismes, i hom l’ha obtinguda purificada del sèrum de conill d’Índies És una amidasa molt específica i no actua sobre la L-glutamina, la DL- a -metilasparagina, la L-homoglutamina, l' a -oxosuccinamat i l' a -oxoglutaramat També ha estat purificada la L-asparaginasa del llevat Tot i aprofitant la seva activitat citostàtica, s’usa en la terapèutica anticancerosa i particularment en el tractament de la leucèmia
àcid aldònic
Bioquímica
Designació genèrica de cadascun dels àcids que resulten de l’oxidació de les aldoses pel iode en medi alcalí: R-CHO+I2+3OH- → RCOO-+2I-+2H2O.
Els àcids aldònics que regeneren les aldoses mitjantçant l’hidrogen naixent tenen noms que deriven dels de les aldoses originàries Formen fàcilment lactones cícliques i, en presència de bases orgàniques febles, s’epimeritzen en el carboni 2 L’oxidació enzimàtica de la glucosa en l’àcid glucònic és, a l’organisme, la primera etapa de la degradació oxidant de la glucosa per la via de les pentoses Els àcids aldònics són també composts intermediaris en la degradació dels sucres per diversos microorganismes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina