L’esprue tropical és un trastorn caracteritzat per un defecte, per part de les cèl·lules intestinals, d’absorbir adequadament les substàncies nutritives contingudes als aliments, que afecta les persones que viuen en diverses regions tropicals, com l’índia, l’Extrem Orient o el Carib, o bé hi viatgen.
Hom considera actualment que el trastorn és ocasionat, en part, per diversos microorganismes que infecten la mucosa intestinal, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície interna dels intestins, que veu disminuïda la capacitat d’absorbir adequadament les substàncies nutritives contingudes als aliments. Tanmateix, però, és probable que també intervinguin d’altres factors en l’aparició d’aquesta alteració, perquè moltes persones que viuen en les zones tropicals i a l’intestí de les quals s’ha detectat la presència d’aquests microorganismes no desenvolupen la malaltia.
Les manifestacions de l’esprue són les típiques de la síndrome de malabsorció, és a dir, el conjunt de símptomes i signes que apareixen quan l’intestí prim no pot absorbir adequadament les substàncies nutritives que es troben als aliments.
Durant la primera fase, les manifestacions més freqüents són la diarrea, l’increment de la freqüència, el volum i la fluïdesa de les deposicions, i la debilitat muscular, indicativa del fet que l’organisme exhaureix les reserves energètiques de què disposa per tal de compensar el defecte de nutrició de què pateix.
En les fases avançades, hom sol experimentar una pèrdua considerable de pes, deguda a la pèrdua de substàncies nutritives que ocasiona la diarrea crònica, i apareixen també d’altres manifestacions, com ara lesions cutànies, anèmia o distensió de la cavitat abdominal, que són causades pel defecte d’alguns elements continguts als aliments com ara proteïnes, vitamines i minerals, que, en lloc d’ésser absorbits a l’intestí prim, són expulsats amb les deposicions.
La diagnosi se sol establir a partir de l’estudi dels símptomes i les característiques que presenten, i sobretot per l’antecedent d’haver estat en regions tropicals. Per confirmar-ne la diagnosi, a més de realitzar una exploració radiològica i endoscòpica de l’intestí prim, s’extreu una mostra de la mucosa intestinal, l’observació de la qual al microscopi permet que es detectin unes lesions que en són específiques, com també la presència dels microorganismes responsables.
El tractament de fons consisteix en l’administració de medicaments antibiòtics destinats a eliminar els gèrmens causants del trastorn; la teràpia antibiòtica sol ésser prolongada i es realitza durant algunes setmanes, o fins i tot al llarg d’alguns mesos o uns quants anys. Paral·lelament, s’administren alguns fàrmacs, per tal d’aturar la diarrea, i suplements de diversos minerals i vitamines, per compensar-ne el defecte en l’organisme. Amb l’aplicació d’aquestes mesures terapèutiques s’aconsegueix el guariment definitiu de gairebé tots els casos en menys de sis mesos.