Resultats de la cerca

El conseller de Cultura, Santi Vila, dóna l’entrada a l’Any Ramon Casas amb la inauguració d’una exposició retrospectiva del pintor al Museu del Modernisme de Barcelona L’Any Ramon Casas celebra el 150è aniversari del naixement del pintor En els propers mesos es preveuen fins a set mostres més sobre l’autor i la seva obra en diverses ciutats catalanes

Inaugurat el 2009, depèn de la Fundació Tren de l’Art, que ha impulsat la recuperació de les estances de l’edifici modernista de Can Prunera com a casa-museu Acull una collecció d’art contemporani dels segles XIX i XX d’artistes nacionals i internacionals, fonamentalment pictòrica, que mostra l’evolució dels diferents corrents plàstics des del modernisme fins a l’actualitat

Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un Modernisme elegant i contingut Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona

Havent començat a publicar poemes des del 1880, el seu Himno de los bosques 1891, Poemas rústicos 1902 i Idilio salvaje 1905 el consolidaren com a poeta de talla dins una línia parallela al Modernisme mexicà El paisatge i la gent de la terra són els temes tant dels seus contes i novelles curtes com de la dramatúrgia, molt influïda per JEchegaray

El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans

Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931

Ha publicat diversos llibres, com Sense relambi 1932, Terraire nòu 1937, Chausida 1965 i Quatre cantadissas 1971, amb una llengua molt sòlida, un provençal que en ocasions es fa brutal Girat d’esquena al Modernisme provençal, s’obrí al surrealisme En lluita per una literatura popular i laica, Reboul fou també un animador de primer ordre amb lo Calen , organització que promou l’occitanisme a Marsella

De formació autodidàctica, collaborà, entre altres publicacions, a la “Veu de Catalunya”, “La Revista”, “La Publicitat” i “D’Ací d’Allà” Poeta de transició entre el Modernisme i el Noucentisme, publicà Passions i somnis 1911, Aurora 1912, El vent de la ciutat 1921 i El cant en la llunyania 1931 La crisi moral que patia per la desfeta del 1939 l’induí al suïcidi

Es formà a Barcelona amb Francesc Torrescassana 1875-80 i a Madrid 1881-83 Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrec a Barcelona i a Tarragona Excellent retratista Autoretrat de joventut, a la collecció Gudiol de Barcelona, tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905, amb figures plàcides en interiors silenciosos Museu d’Art Modern de Barcelona Conreà també el cartellisme dins un Modernisme matisat

Fill d’un organista A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’installà a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils Conreà sobretot l’aquarella de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de Sde Albi Exposà sovint a Bilbao