Resultats de la cerca

El 859 escriví una carta al rei Carles el Calb en la qual li explicava el saqueig de l’abadia pels normands 858 i la mort d’alguns dels seus monjos

Originàriament residència de monjos guerrers, adquiriren una gran importància durant la dominació almoràvit d’Al-Andalus s XI i XII Als Països Catalans en derivà el topònim Sant Carles de la Ràpita

Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze monjos, els quals, allegant la…

La parròquia Sant Martí depèn de la de Llorona fou fundada pels monjos del monestir d’Arles el 878 L’església, del s XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona

N'hi ha de dues menes el monàstic, que regula la vida dels monjos, i el litúrgic, que estableix la manera de celebrar els oficis, els texts que cal llegir o cantar, etc

Entre els edificis es destaquen l’església, d’una sola nau, els dos claustres i el palau on Carles V passà els darrers divuit mesos de la seva vida 1557-58 Incendiat durant la guerra contra Napoleó, després de l’exclaustració 1835 passà a mans de diversos particulars, i finalment, a l’estat 1942, el qual, després de restaurar-lo, el tornà a l’orde dels jerònims 1958

Tenia tota la jurisdicció, però molt sovint hom reservava a l’anterior la representació externa i la preeminència Des del 1966 els abats elegits en aquestes circumstàncies ja no són coadjutors, sinó abats amb plens drets, els quals són perduts per l’antecessor

Aquest ofici comporta prèviament serrar, obrar i regruixar taulons i posts per a treure'n les peces que esdevindran muntants i travesseres, monjos i mainells, plafons i motllures, i que constituiran bucs i bastiments

Fundada el 1140, amb monjos benedictins, passà 1147 a la reforma del Cister, fins que el 1664 l’abat Armand Jean Le Bouthillier de Rancé hi instaurà una observança estricta que donà origen als trapencs trapenc

El mas fou venut el 1232 per Pere de Tallada al monestir de Santes Creus l’any següent Guillem d’Aguiló cedí als monjos els drets que hi tenia com a senyor directe S'hi establiren ermitans