Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
Bernat Fàbregues Sintes
Literatura catalana
Editor, periodista i poeta.
Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes Director dels diaris “El Menorquín” 1869-74, uHoyn 1874, “El Noticiero de Menorca” 1874 i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’ El Pueblo 1892-94 Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” 1882, en català, i “El Poeta” 1884-85, en castellà, entre d’altres Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas , aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida 1866 i Flores y abrojos 1882, mentre…
Segimon Arquer
Filosofia
Cristianisme
Humanista i teòleg sard.
Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a…
,
Josep Ventalló i Vintró
Historiografia catalana
Comunicació
Política
Metge, periodista i polític.
Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…
,
Josep Matamoros i Sancho
Historiografia
Literatura catalana
Cristianisme
Prevere, historiador i poeta.
Estudià al Seminari de Tortosa —on més tard fou professor i director—, s’ordenà el 1893, i fou doctor en teologia i canonge de la seu de Tortosa 1908 D’ideologia carlina, com la majoria del clergat tortosí, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Collaborà en la premsa local de Tortosa —a El Estandarte Católico i Correo de Tortosa , sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín — i d’Alcanar, i és autor de diversos llibres dedicats a aquestes dues localitats Historia de mi pueblo, Alcanar 1922, Monografía catedralicia Hechos más notables realizados por el Excmo Cabildo de la…
,
Castell de Grevalosa (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Al sector occidental de l’actual terme hi havia el castell de Grevalosa, que apareix documentat el 990 Els primers senyors apareixen el 1063, quan Bernat Otger de Castellet vengué al comte Ramon Berenguer I el castell de Grevalosa, i el 1066 quan Gaufred feu el mateix i a més vengué la quadra de Formigosa No sabem si es tracta de dos germans o bé del senyor i el castlà Únicament podem identificar Bernat Otger de Castellet com del Castellet de l’Alt Penedès i no del Bages El segle XIII hi havia a Manresa una família cognomenada Grevalosa, però mai no apareix com a senyora d’aquest castell El…
Benet Traver i Garcia
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i músic.
Feu estudis eclesiàstics a València, Sigüenza i Tortosa Fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real i cronista de la mateixa ciutat Corresponent de l’Academia de San Fernando, de la de Ciencias Históricas de Toledo i de la de Arte i Buenas Letras de Màlaga, fou membre de Lo Rat-Penat i del Centre de Cultura Valenciana Collaborà en el Diccionari General de la Llengua Catalana i l’ Enciclopedia Universal Ilustrada 1905 L’any 1909 publicà Historia de Villarreal reed facs Castelló 1981 L’esforç de recerca documental que li suposà aquesta obra es malmeté pel caràcter erudit divulgatiu i…
Fritz Stein
Música
Músicòleg alemany.
Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’origen jueu Durant el…
Christopher Jarvis Haley Hogwood
Música
Director d’orquestra i clavecinista anglès.
Estudià al Pembroke College de Cambridge, on fou deixeble dels clavecinistes R Puyana i G Leonhardt Posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Praga El 1967 fundà, amb el flautista D Munrow, l’Early Music Consort de Londres, conjunt dedicat a la música antiga interpretada amb criteris historicistes El 1973 abandonà aquesta formació per crear-ne una altra, l’Academy of Ancient Music, especialitzada en la música barroca i clàssica del segle XVIII Fou amb aquest conjunt que durant els anys vuitanta enregistrà la integral de les simfonies de WA Mozart, juntament amb el…
Sant Miquel o Sant Joan del castell de la Bastida
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta església del segle XIII, amb el potent campanar a primer terme ECSA - J Ponsich És situada a la part nord de l’antic recinte del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent Història És l’actual església parroquial Potser va ser primitivament dedicada a sant Joan i la seva advocació devia canviar quan esdevingué parroquial, en substitució de l’església propera de Sant Miquel Església És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó apuntat…
Carles Grandó

Carles Grandó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta, dramaturg i escriptor.
Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina