Resultats de la cerca
Es mostren 535 resultats
Coves dels Moros (Odèn)
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereixen les coves J Bolòs Les anomenades “coves dels Moros” són situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l’encinglerat vessant del puig Sobirà, conegut amb el nom de la roca de Canalda, a ponent de la riera de Canalda, en un terreny ple de coves, esplugues i avencs Mapa 292M781 Situació 31TCG748648 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morrunys fins a la font de coll de Jou, on cal trencar, a mà esquerra, per seguir la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys Entre els punts…
Santa Fe de Valldeperes (Navàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, molt transformada F Junyent-A Mazcuñan L’església és encimbellada dalt l’antiga quadra de Valldeperes, lloc alterós situat a la riba esquerra del Cardener i devora la riera del seu nom, a la banda nord-occidental del terme Long 1°43’49” - Lat 41°54’30” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Bassella per Cardona Després del quilòmetre 25 i just abans de travessar el pont de Malagarriga i a mà dreta, hi ha un camí costerut, però en bon estat, que, amb un recorregut d’uns 4 quilòmetres, porta a la capella Les claus cal…
Sant Esteve de Camps (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església les quals mostren un munt de pedres que deixen veure encara un plec en degradació, únic vestigi de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella són emplaçades en un margenal que delimita uns camps propers al mas O la Caseta, situada a la banda nord-occidental del terme Long 1°41’47” — Lat 41°46’54” Un cop situats a Camps, cal emprendre un camí carreter que mena al mas la Caseta, darrere el qual i al margenal d’uns camps, hi ha les poques restes que es conserven de la capella FJM-AMB Història Aquesta…
punta d’en Nati

Vista de la punta d'en Nati
© CIC-Moià
Cap
Cap de la costa septentrional de Menorca, a l’extrem nord-occidental de l’illa, dins el terme de Ciutadella.
Hom hi ha bastit un far 42 m alt
nabateu | nabatea
Etnografia
Història
Individu d’un poble semita, probablement d’origen àrab aramaïtzat, enclavat a la regió nord-occidental de la península Aràbiga.
Poble nòmada, els seus orígens són obscurs Se sedentaritzà al voltant de nuclis urbans Petra, Hegra, on constituí importants centres mercantils que el portaren a dominar les rutes comercials que anaven des d’Aràbia fins a la mar Roja a la fi del segle IV aC Assimilats dins l’imperi Romà 105 dC, els nabateus perderen llur prestigi comercial enfront de l’expansió dels palmirencs
Sant Miquel de la Infermeria (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt de restes que ens han pervingut de l’antic edifici F Tur L’església de Sant Miquel de la Infermeria del monestir de Sant Joan de les Abadesses, és situada Q dintre el clos monàstic, a tocar i darrere el palau abacial, al cantó oposat a la façana que dona a la plaça del monestir Mapa 256M781 Situació 31TDG413762 JAA-NPP Història Aquesta església presidia una edificació especial, destinada a recollir vells i malalts fora del clos estrictament monàstic, però que era annexa a ell La feu construir l’abat Ponç de Monells, quan ja era bisbe de Tortosa, i fou consagrada…
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat…
inscripcions sinaítiques
Escriptura i paleografia
Arqueologia
Conjunt d’inscripcions trobades a la península del Sinaí i que daten del tercer mil·lenni aC fins, aproximadament, al segle III dC.
Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a…
Santa Magdalena de les Tàpies (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb un fragment de mur que deixa veure un aparell ordenat a base de blocs de pedra a manera de llambordes, disposats ordenadament en filades i a trencajunt L Prat Al sector nord-occidental del municipi de Castellar de la Ribera, on ja les aigües corren al Segre, amb el barranc de Querol a llevant i la ribera Salada a migjorn, es troba l’església de Santa Magdalena Mapa 291M781 Situació 31TCG672546 Dels trencalls que hi ha davant la Gravera, entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, cal…
Palol de Revardit

Palol de Revardit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la vall baixa del Revardit (afluent del Terri), que drena el sector nord del terme, i accidentat pels contraforts orientals del massís de Rocacorba.
Situació i presentació A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter capçalera de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina