Situació
Un aspecte que ofereixen les coves.
J. Bolòs
Les anomenades “coves dels Moros” són situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l’encinglerat vessant del puig Sobirà, conegut amb el nom de la roca de Canalda, a ponent de la riera de Canalda, en un terreny ple de coves, esplugues i avencs.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG748648.
Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morrunys fins a la font de coll de Jou, on cal trencar, a mà esquerra, per seguir la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys. Entre els punts quilomètrics 38 i 37 cal deixar l’automòbil i continuar per una pista que surt a mà dreta i porta fins a sota mateix del cingle. (CRP)
Història
L’historiador Joan Serra i Vilaró creia que en aquesta zona muntanyenca, en època de la invasió àrab, els cristians es mantingueren invictes. S’hi establiren als llocs que per les seves condicions naturals oferien garanties de defensa, o bé crearen les seves pròpies fortificacions. A les vendes d’alous d’aquest territori, dels segles X i XI, a més de les masies feien constar les esplugues.
Quant al topònim castell o coves dels Moros, el mateix historiador creu que, encara que rebia aquest nom, és molt possible que la fortificació no fos obra dels moros, sinó dels cristians que les habitaven en aquella època.
Coves
L’únic accés a aquestes balmes suspeses a uns 20 m d’altura al mig del cingle és per l’espadat. Les coves tenen un recorregut d’uns 11 m, llevat de la cova lateral, que en té 8. Per a accedir-hi hi havia una escala llevadissa, gràcies a la qual els habitants de la contrada podien aïllar-se o comunicar-se.
A l’exterior, les coves es comuniquen totes entre si mitjançant un llarg passadís tancat a migdia per una barana de pedra que protegia la gent d’estimbar-se. La font del Clot, que roman al lloc més espaiós d’aquest passadís, els proveïa de l’aigua que els calia.
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Origen d’algunes localitats catalanes, “Estudis Universitaris Catalans”, Vol. IV, Gener-Juny de 1910, Pàgs. 4-25 (Transcrit a Els castells catalans, Vol. VI, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1979, Pàgs. 59-62).