Resultats de la cerca
Es mostren 20317 resultats
Dagoll Dagom
Escena de l’obra Historietes, de la companyia teatral Dagoll-Dagom
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia de teatre de Barcelona, fundada pel director i poeta Joan Ollé.
Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974 El 1975 presentà el seu primer espectacle en català, Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d’aquesta obra s’incorporà Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…
Il Veronese
La troballa de Moisès, obra d'Il Veronese
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Paolo Caliari, pintor italià.
Es formà a Verona amb un pintor local, G Caroto, i rebé aviat l’influx de Ticià i del corrent manierista romà, particularment de G Romano Jesús entre els doctors , 1548, Museo del Prado, Madrid Temptació de sant Antoni , 1552, museu de Caen El 1553 s’establí a Venècia, on desenvolupà preferentment la seva activitat Coronació de la Mare de Déu , 1555 església de San Sebastiano, Venècia Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana Després d’una breu estada a Roma 1560,…
Filippo Juvara
Façana barroca del Palazzo Madama (1718), a Torí, obra de Filippo Juvara
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Es formà a Sicília com a escenògraf, i a Roma 1704 estudià amb C Fontana i s’interessà per l’obra de GGuarini Cridat a Torí per Amadeu II de Savoia 1717, projectà el monestir i l’església basilical de Superga 1717-31, la façana barroca del Palazzo Madama 1718, l’església i la via del Carmine i, prop de Torí, el castell de Rívoli 1725 i el palau de cacera de Stupiningi 1729-33 Cridat a la cort de Felip V d’Espanya, projectà la façana del jardí del palau de La Granja i el Palau Reial de Madrid, que acabà GBSachetti La seva obra, dins unes coordenades barroques, anuncia…
Josep Mongrell i Torrent
Escena de platja, obra de Josep Mongrell (col·lecció particular)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera Conreà el gènere historicoanecdòtic Mosqueters jugant a escacs i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98 Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura Es retirà a Cullera el 1906, on cristallitzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla, però…
Josep Fontserè i Mestre
Cascada del parc de la Ciutadella, obra de Josep Fontserè i Mestre
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, titulat el 1853.
Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè Guanyà 1870 el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà” La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d’obres la seva competència acadèmica era sovint negada Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d’arquitectura Cristòfor Cascante i Antoni Gaudí Féu el mercat del Born de Barcelona 1876, en collaboració amb l’enginyer Josep MCornet, i al parc suara esmentat —…
interpretació
Música
Execució d’una obra musical.
Hom considera que aquesta ha d’ésser fidel al pensament de l’autor de l’obra, però la interpretació pot alhora proposar-ne l’anàlisi des de punts de vista inèdits, en la qual pot desenvolupar-se també la personalitat i la creativitat de l’intèrpret
art polonès
art polonès Retaule major de la Kósciól Mariacki, obra de Veit Stoss
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Polònia.
Té fortes influències de l’art occidental i de l’art bizantí rus Bé que hom construí alguna església preromànica, com la dels sants Fèlix i Adaucte a Cracòvia 966, les primeres manifestacions importants de l’art polonès daten d’època romànica És en aquest moment que els monjos cistercencs d’origen francès fundaren nombrosos monestirs, que tingueren una gran influència, mentre s’estenia també la de les construccions fetes pels ordes militars alemanys de les construccions romàniques cal esmentar l’església de Kościół Mariacki a Cracòvia El primer edifici purament gòtic és la catedral de…
Josep Sunyer
Retaule de la parròquia de Prats de Molló, obra de Josep Sunyer
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent,…
Enric Clarasó i Daudí
Monument a Jaume I (Palma de Mallorca), obra d' Enric Clarasó i Daudí
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Joan Roig a Barcelona El 1881 conegué Santiago Rusiñol, i l’any següent, Ramon Casas, amb els quals exposà reiteradament des del 1890 Vers el 1885, el seu estudi esdevingué lloc de reunió d’artistes i nucli primitiu d’El Cau Ferrat era quan es dedicava a fer estatuetes de fang, retrats i imatges funeràries Treballà en la decoració de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i, amb els guanys, anà amb Rusiñol a París, on tornà el 1890, i hi convisqué amb Casas, Rusiñol, Utrillo i el gravador Ramon Canudes La seva obra, nombrosa i desigual, participà del naturalisme…
Ramon de Mur
Retaule de Sant Pere de Vinaixa (1420), obra de Ramon de Mur
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Durant molt de temps el seu nom fou desconegut i li era aplicat el de Mestre de Guimerà pel retaule que hi pintà 1402-12 A part aquest retaule Museu Episcopal de Vic, pintà el de Cervera, la taula central del qual és al Museu d’Art de Catalunya La seva activitat es concentrà a Tarragona, Tàrrega 1421 i Montblanc 1432 El 1420 contractà el retaule de Sant Pere de Vinaixa Museu Diocesà de Tarragona, i el 1421 contractà el de Guardiola, dedicat a sant Miquel, segons model del que contractà el mateix any per a Verdú El dels sants Joans, contractat el 1432 per a Vinaixa, fou fet pel seu probable…