Resultats de la cerca

Vida i obra Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué al certamen literari de València del 1474 amb la composició D’escuretat tenint la pensa llesa El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix Aquest mateix any actuà de jutge en una justa que se celebrà a València amb motiu de l’arribada dels reis procedents de Nàpols El 1521,…

A la recerca de les noves formes de perfecció més simples que les monàstiques de llur temps sortiren 18 monjos dels benedictins de Molesme per reunir-se a Cîteaux, on fundaren el nou orde sota el mestratge de Robert Alberic el succeí en l’abadiat el 1098 La seva devoció a la Mare de Déu féu que totes les noves fundacions cistercenques portessin aquesta advocació La seva festa se celebra el 26 de gener

L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles Esplugues de Llobregat, on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal A València el 1887 es feren càrrec del manicomi de Jesús…

El ministre general de l’orde el 1236 cedí el convent a la princesa Constança, filla de Pere I el Catòlic i muller de Ramon Guillem de Montcada, la qual hi establí una comunitat de monges vers el 1250 i és considerada, així, com la fundadora de la branca femenina de l’orde Fins el 1500 fou l’únic convent de l’orde Més tard se'n crearen d’altres a la resta de la península Ibèrica El convent de Vinganya fou retornat als frares el 1529

Féu algunes obres al monestir i encarregà a Damià Forment la construcció del retaule d’alabastre de l’altar major, enllestit el 1529 El seu desgovern, però, originà malestar, seguit de denúncies a la cort i a les autoritats de l’orde, que delegaren l’afer a l’abat de Santes Creus Bernadí Tolrà, el qual el deposà i empresonà el 1531 fou traslladat, per manament del rei, al castell de Xàtiva, on morí

El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de…

Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…

Fundat a Roma per Camillo de Lellis 1584 i confirmat per Sixt V el 1586, fou elevat per Gregori XIV a la categoria d’orde religiós 1591 Li foren dispensats els privilegis dels ordes mendicants D’Itàlia passà a la resta d’Europa, i des de la península Ibèrica s’estengué a Amèrica Des del s XVIII sorgiren diverses branques femenines El convent dels camils de Barcelona 1662 fou el primer dels fundats als Països Catalans, seguit del de València el 1765 Exclaustrats el 1835, el primer convent restaurat a l’Estat espanyol fou el noviciat de València, installat el 1893 per camils…

La branca femenina de l’orde fou fundada, a Barcelona, el 1261, per Maria de Cervelló Entre els s XVI i XVIII foren molt nombroses a Espanya i a Amèrica les monges de clausura Actualment tenen una vintena de convents a l’Estat espanyol units en federació, i es dediquen a la contemplació i a la docència

Biografia Alumne avantatjat de la classe d’aritmètica del pare Francesc Ferrer a l’Escola Pia de Santa Anna El 2 d’agost de 1802 ingressà al noviciat a Moià i hi professà el 26 de desembre de 1804 El 1810, per evitar la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on collaborà amb dos escolapis més en la fundació d’un collegi a Palma Entrà en contacte amb l’Acadèmia Militar de Palma, on començà a impartir algunes assignatures Quan l’Acadèmia es traslladà a Gandia i després a València, hi continuà com a professor de matemàtiques El 1823 el Govern monàrquic restablert clausurà les acadèmies i el…