Resultats de la cerca

Colonitzada pels grecs ~1000 aC, caigué en poder de Pèrsia i fou governada per tirans Assistí Xerxes en l’expedició contra Grècia 480 aC, i posteriorment formà part de la lliga de Delos Regida s IV aC per dinasties locals, en destacà Mausol, famós pel monument funerari que li fou bastit mausoleu Conquerida per Alexandre 333 aC, decaigué durant les èpoques ptolemaica i romana

D’origen antioquí, tingué després com a centre important Edessa S'estengué a través de l’església caldea per Mesopotàmia i Pèrsia actualment perdura sobretot a l’Iraq i a Síria i arribà fins a la Xina i l’Índia, on encara subsisteix ritu malabar De tots els ritus orientals és el que té un caràcter més simple i arcaic, així com un esperit fortament bíblic

Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis

Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental

Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul

Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña 1847, amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó

Acompanyà el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo a l’ambaixada prop del gran kan mongòlic Khublai Kan , encarregada per Gregori IX Fets a la mar 1271 a Laiazzo l’actual Ayas, al golf d’Alexandreta, travessaren l’Armènia i, per Acre, Täbrīz i Kermān, arribaren al golf Pèrsic Des de Pèrsia, passaren per Pamir i el desert de Gobi —regions ignorades pels europeus— i arribaren, a través de les vastes estepes mongòliques, als confins de Catai Xina i, finalment, a Pequín 1275 Protegits pel gran kan, durant els setze anys de sojorn els foren confiades missions importants al Yunnan, al…

Deixeble de Damasci, fou un dels últims representants de l’Acadèmia atenesa Després de la clausura d’aquesta escola decretada per Justinià el 529, anà a establir-se a la cort del rei de Pèrsia La pau del 533 li permeté de tornar a Atenes Escriví comentaris òptims sobre diverses obres d’Aristòtil les Categories, la Física, el De caelo i el De anima i també sobre el Manual d’Epictet

L’ismaïlisme es propagà aviat a Pèrsia i al nord d’Àfrica mitjançant la predicació de missioners dā'i , encarregats de preparar la tornada dels imams amagats a causa de la persecució dels duodecimams Filosòficament la seva doctrina era fonamentada en el sistema neoplatònic, del qual desenvolupà sobretot la teoria emanatista L’ismaïlisme donà lloc a l’establiment del califat fatimita i a d’altres moviments sectaris el drus, el mustalita i el nizarita

Dirigí una missió arqueològica a Pèrsia 1881 i a Susa 1888 excavà els palaus de Darios I i d’Artaxerxes II i en publicà els resultats en L’art antique de la Perse 1884-89 i L’acropole de Suse 1890-93 Estudià l’art romànic a Catalunya La statuaire polychrome en Espagne 1907, Histoire générale de l’art Espagne et Portugal 1913, L’architecture romane 1913, L’architecture romane en Catalogne 1920