Resultats de la cerca
Es mostren 1927 resultats
bhil
Etnologia
Individu d’una tribu aborigen de l’Índia occidental, escampada en diversos grups des de les terres altes d’Ajmer (Rājasthān), al nord, fins al districte de Thāna (Mahārāshtra), al sud i, cap a l’est, fins prop d’Indaor (Madhya Pradesh).
Els bhils uns 4 000 000 d’individus representen, racialment, una variant de pell clara del tipus vèddid Llur activitat principal era primitivament la caça, posteriorment han adoptat l’agricultura Llur organització familiar mostra la influència del sistema de castes hindú Conserven la creença en un ésser superior Bhagavān i cultes particulars als esperits bhuta, així com cerimònies peculiars referents al naixement, al casament i a la mort Llur llengua majoritària és el bhili
Concurs d’Enganxos
Hípica
Competició hípica disputada a Barcelona des del 1902.
Sorgí en el marc del Concurs Hípic Internacional que organitzava el Barcelona Polo Club i la seva primera edició se celebrà al Parc de la Ciutadella Constà de diverses proves, com el concurs d’enganxos de carruatges de lloguer i el concurs d’enganxos de carruatges particulars a tronc La competició, avui desapareguda, es consolidà com una prova independent que el Reial Club de Polo de Barcelona organitzà periòdicament a les seves installacions
Hospital Universitari Mútua de Terrassa
Medicina
Centre hospitalari de Terrassa.
Forma part de la Mútua de Terrassa, fundada el 1900, i està concertat amb el Servei Català de la Salut Té capacitat per a 481 pacients enllitats, repartits en un total de 34 especialitats mèdiques, quirúrgiques i de serveis centrals La seva àrea d’influència immediata és de 315000 habitants 200000 de la ciutat de Terrassa, i té una activitat privada dedicada a accidents de trànsit, mútues d’accidents, companyies d’assegurances i particulars
Museu Regional d’Artà
Museu
Museologia
Centre museístic de la localitat d’Artà, a l’illa de Mallorca, fundat el 1927 a partir de la iniciativa d’un grup local d’erudits.
Els seus fons procedeixen de donacions particulars, d’excavacions arqueològiques i de la collecció de fauna i flora que reuní l’apotecari Llorenç Garcías i Font, un dels fundadors El fons consta de tres seccions diferenciades etnologia, història natural i arqueologia El 2006 s’inaugurà la remodelació del museu, després d’un llarg procés de renovació museogràfica El nou muntatge fa un recorregut didàctic per la prehistòria i la història del poble d’Artà
socialitzar
Transferir a l’estat o a un altre òrgan col·lectiu (les indústries, les propietats, etc), dels particulars (socialització).
organització no governamental
Sociologia
Associació voluntària no lucrativa formada per particulars, independent de l’estat i dedicada a tasques amb finalitats solidàries.
L’acció de les ONG es dirigeix a afavorir l’accés a drets o béns bàsics a individus o collectius que normalment en són privats La solidaritat subjacent a totes les ONG inclou tant l’assistència immediata de necessitats elementals salut, alimentació, habitatge, escolarització etc, com el desenvolupament de recursos que permetin als individus un determinat nivell d’autosuficiència Bé que històricament els estats occidentals han assumit en un grau variable tasques d’aquesta mena en forma de seguretat social, programes d’assistència i ajuts diversos a la població que administren, les prioritats i…
exactor
Dret romà
Agent encarregat de cobrar els imposts als particulars o les contribucions d’una província o d’una ciutat.
pacte
Dret
Dret civil
Contracte, tant en la seva integritat com en les convencions particulars, condicions, clàusules o estipulacions que el constitueixen.
El simple consentiment dels atorgants és causa civil suficient per a la constitució d’un pacte En el dret justinianeu s’anaren assimilant els uns i els altres
Fermí Bauby
Arts decoratives
Pintura
Pintor, decorador de cases particulars (residència de Carles Trenet, a Provença) i d’hotels (Hôtel Concorde, a Tolosa).
A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà
forner | fornera
Història
Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.
La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els feu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322 el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833 La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629 privilegi del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina