Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Llibre del Cànon de medicina

Pàgines del Llibre del Cànon de medicina
Medicina
Obra mèdica en cinc llibres escrita en àrab per Avicenna, considerada durant la baixa edat mitjana i el Renaixement l’obra clàssica de la medicina (la traducció al llatí de Gherardo da Cremona, del segle XII, fou impresa, enterament o parcialment, 36 vegades als segles XV i XVI).
El primer llibre, al-kullīyāt , conté la part general definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia el segon s’ocupa dels medicaments el tercer és una patologia específica el quart estudia les malalties que afecten tot l’organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica el cinquè és una farmacopea Una traducció catalana trescentista d’una part dels llibres primer l’examen i diagnòstic de les orines i quart la doctrina de les febres es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París
Alexander Bain
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg escocès.
Fou professor de filosofia natural a Glasgow i de lògica a Aberdeen Contribuí a la fundació de la revista Mind 1876 Aplicà les descobertes de la fisiologia i de la patologia a renovar l’associacionisme de John Stuart Mill, mirant de donar-li una base científica Segons Bain, la psicologia associacionista és la base de la majoria de les disciplines filosòfiques Escriví The Senses and the Intellect 1855, The Emotions and the Will 1859, Logic, Deductive and Inductive 1870 i Education as a Science 1879
toxina
Patologia humana
Substància tòxica i antigènica produïda per bacteris.
Segons la constitució química, hom pot dividir les toxines en holoproteiques elaborades principalment per bacils esporulats grampositius, com és ara les toxines tetàniques i les botulíniques, heteroproteiques endotoxines dels bacils grampositius o antígens protídics amb glúcids i lípids i enzimàtiques amb funcions d’inhibició, lisi, etc, com la hialuronidasa, la collagenasa, l’estafilocoagulasa, etc En patologia hom classifica les toxines en intracellulars o endotoxines constitueixen els antígens flagellars, capsulars o somàtics i extracellulars o exotoxines , que exerceixen l’…
betablocador
Medicina
Fàrmac que per similitud química amb les catecolamines es combina amb els seus receptors cel·lulars beta, els bloqueja i impedeix l’acció hormonal.
Els betablocadors són útils en aquelles situacions clíniques en les quals una acció adrenèrgica exagerada comporta una patologia En la hipertensió arterial, en blocar l’acció de l’adrenalina i d’altres hormones catecolamíniques s’evita la vasoconstricció i es redueix la tensió arterial A nivell cardíac, la seva acció terapèutica sobre la cardiopatia isquèmica i algunes arrítmies es basa en l’anullació de l’efecte beta-adrenèrgic, que millora la circulació coronària i disminueix la freqüència cardíaca També s’utilitzen per a tractar el nerviosisme i alguns casos de migranya
Lluís Salvans i Bonet
Veterinària
Veterinari.
Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia El 1918 descobrí, per primer cop a l’Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pel treball La mula catalana L’any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos
anorgàsmia
Patologia humana
Absència d’orgasme en l’acte sexual.
Més freqüent en les dones, hom considera que es tracta d’una veritable disfunció si s’estableix en una dona que manté una vida sexual adequada i si comporta un sentiment d’insatisfacció L’origen del trastorn pot ésser extremament divers, des d’una estimulació inadequada del clítoris, problemes emocionals o de comunicació amb la parella, o conflictes psicològics —conscients o inconscients—, fins a alteracions orgàniques patologia neurològica, intoxicacions, efectes secundaris de medicaments, etc, menys freqüents En determinats casos, l’anorgàsmia està relacionada amb una disfunció…
Lluís Barraquer i Bordas
Medicina
Metge.
Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi
Camillo Golgi

Camillo Golgi
Biologia
Històleg italià.
Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi…
Jeroni Forteza i Bover
Metge.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València Fou també director i fundador de diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Reig, de la diputació de València Publicà un Atlas of Blood Citology 1964 i també un gran nombre de treballs sobre citogenètica…
Joan Puig-Sureda i Sais
Metge cirurgià.
Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina