Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
Bardas
Història
Regent de l’imperi d’Orient (856-866).
Durant la minoritat del seu nebot, l’emperador Miquel III, assumí la regència Deposà el patriarca de Constantinoble, Ignasi, i el substituí per Foci 858, fet que originà el primer intercanvi d’anatemes entre Roma i l’Església Bizantina Fundà la cèlebre escola de Magnaura Sota el seu govern la cultura bizantina ressorgí i els germans Constantí sant Ciril i Metodi iniciaren l’evangelització dels pobles eslaus Morí assassinat per un nou favorit de Miquel III, el futur emperador Basili I
Antoni Ribas i Oliver
Pintura
Pintor.
Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista El seu fill Antoni Ribas i Prats Palma, Mallorca 1883 — son Marroig, Deià 1931, també pintor, s’acostà més a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats
Orseolo
Família noble veneciana.
Els membres més importants foren el dux Pietro I Orseolo Pere Orsèol el seu fill Pietro II Orseolo , dux de Venècia 991-1009, que acabà el palau ducal i estengué el seu domini a la Dalmàcia 1000 el fill d’aquest, Ottone Orseolo — Constantinoble 1032, dux de Venècia 1009-26, que, a causa de les seves desavinences amb el patriarca d’Aquilea, es veié obligat a exiliar-se a Constantinoble 1026 un germà seu fou rei d’Hongria Pere I d'Hongria
barranc de Carraixet
Barranc
Curs d’aigua del sector central del País Valencià, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova (Camp de Túria), i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia (Horta del Nord).
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia
Sava
Cristianisme
Eclesiàstic serbi.
Fill del jupan Esteve I de Sèrbia , fugí per fer-se monjo al mont Athos 1192, on canvià el nom de Rastko per Sava Amb l’ajuda del seu pare —també monjo des del 1196— fundà el monestir serbi de Khilandar, a l’Athos Polaritzà la reacció ortodoxa dels serbis contra Venècia 1208 i obtingué de Constantinoble el reconeixement de l’autocefàlia de l’església sèrbia 1219, de la qual fou primer patriarca 1221 L’església de Sèrbia en celebra la festa el 14 de gener
Lleó I
Cristianisme
Papa (440-461) dit Magne o el Gran.
Autor de l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum , 449, que adreçà al patriarca d’Antioquia, Flavià , on condemnà Nestori i Eutiques i proclamà la doctrina que fou seguida després pel concili de Calcedònia Defensà Roma de la invasió d’Àtila Hom en conserva una collecció de sermons molts dels quals foren incorporats al Breviari romà i l’epistolari, font històrica i teològica de primer ordre Fou proclamat doctor de l’Església per Benet XIV 1754 La seva festa se celebra el 10 de novembre
concili IV de Constantinoble
Vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l’emperador BasiliI i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi i condemnà el patriarca Foci.
No se'n conserven les actes gregues, sinó només una versió llatina d’Anastasi Bibliotecari L’Església ortodoxa no ha reconegut mai l’ecumenicitat d’aquest sínode i ha clos el nombre de concilis ecumènics amb els set primers
Església de Sèrbia
Església ortodoxa autocèfala, amb jurisdicció sobre diverses comunitats, generalment d’identitat sèrbia.
La cristianització de Sèrbia data del temps de Basili I de Bizanci 867-886 i, mentre que la Dalmàcia era ja cristiana des del segle VII i lligada amb el món romà, Sèrbia restà plenament vinculada al cristianisme oriental, dependent del patriarcat de Constantinoble El 1219, sota Esteve II i amb l’autorització del patriarca de Constantinoble, fou creada l’Església autocèfala de Sèrbia, el principal organitzador de la qual fou el monjo Sava, fundador també del monestir serbi de Khilandar, al mont Athos Esteve Dušan Uroš IV creà 1346 un patriarcat serbi, amb seu a Peč, però el seu…
Universitat Cardenal Herrera
Universitat privada creada el 1999 per la Fundació Universitària San Pablo.
Situada als termes municipals de Montcada i Alfara del Patriarca l’Horta, és un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes La universitat és gestionada per un patronat El primer rector de la institució és José Luis Manglano de Mas El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques Amb la collaboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions
Nicèfor de Constantinoble
Cristianisme
Eclesiàstic bizantí.
Per voler de Nicèfor I, fou elegit patriarca 806, bé que era laic Per aquest motiu tingué l’oposició dels estudites, els quals perseguí fins que Nicèfor I i més tard Lleó V l’Armeni reprengueren la política iconoclasta, política que ell no compartia Fou deposat i relegat en un monestir Escriví diverses obres teològiques i històriques ‘Ιστορία σύντομος o Breviarium Nicephori És també autor d’una crònica que va d’Adam a l’any 829 És venerat com a sant per l’Església grega 2 de juny i per la llatina 13 de març
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina