Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
Bardas
Història
Regent de l’imperi d’Orient (856-866).
Durant la minoritat del seu nebot, l’emperador Miquel III, assumí la regència Deposà el patriarca de Constantinoble, Ignasi, i el substituí per Foci 858, fet que originà el primer intercanvi d’anatemes entre Roma i l’Església Bizantina Fundà la cèlebre escola de Magnaura Sota el seu govern la cultura bizantina ressorgí i els germans Constantí sant Ciril i Metodi iniciaren l’evangelització dels pobles eslaus Morí assassinat per un nou favorit de Miquel III, el futur emperador Basili I
Orseolo
Família noble veneciana.
Els membres més importants foren el dux Pietro I Orseolo Pere Orsèol el seu fill Pietro II Orseolo , dux de Venècia 991-1009, que acabà el palau ducal i estengué el seu domini a la Dalmàcia 1000 el fill d’aquest, Ottone Orseolo — Constantinoble 1032, dux de Venècia 1009-26, que, a causa de les seves desavinences amb el patriarca d’Aquilea, es veié obligat a exiliar-se a Constantinoble 1026 un germà seu fou rei d’Hongria Pere I d'Hongria
barranc de Carraixet
Barranc
Curs d’aigua del sector central del País Valencià, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova (Camp de Túria), i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia (Horta del Nord).
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia
Lleó I
Cristianisme
Papa (440-461) dit Magne o el Gran.
Autor de l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum , 449, que adreçà al patriarca d’Antioquia, Flavià , on condemnà Nestori i Eutiques i proclamà la doctrina que fou seguida després pel concili de Calcedònia Defensà Roma de la invasió d’Àtila Hom en conserva una collecció de sermons molts dels quals foren incorporats al Breviari romà i l’epistolari, font històrica i teològica de primer ordre Fou proclamat doctor de l’Església per Benet XIV 1754 La seva festa se celebra el 10 de novembre
Sava
Cristianisme
Eclesiàstic serbi.
Fill del jupan Esteve I de Sèrbia , fugí per fer-se monjo al mont Athos 1192, on canvià el nom de Rastko per Sava Amb l’ajuda del seu pare —també monjo des del 1196— fundà el monestir serbi de Khilandar, a l’Athos Polaritzà la reacció ortodoxa dels serbis contra Venècia 1208 i obtingué de Constantinoble el reconeixement de l’autocefàlia de l’església sèrbia 1219, de la qual fou primer patriarca 1221 L’església de Sèrbia en celebra la festa el 14 de gener
Cisma d’Orient
Ruptura entre el cristianisme llatí i el cristianisme bizantí al segle XI.
El terme, en pura crítica històrica, és inadequat, i hom el manté per rutina En efecte, la separació de l’Orient i l’Occident cristians fou un procés lent, complicat i continu que abastà des del segle IV al XV Els incidents del segle XI representaren un dels moments principals del distanciament progressiu entre el papat i el patriarcat de Constantinoble De fet, els historiadors bizantins desconeixen el “cisma” i donen poca importància als esdeveniments del 1054 Les divergències entre els mons eclesiàstics llatí i grec, patents ja al segle III, s’aguditzaren a partir de la controvèrsia ariana…
Ignasi Efrem II Rahmani
Història
Eclesiàstic i erudit sirià.
Sacerdot 1873, bisbe d’Edessa 1887, arquebisbe de Bagdad 1892, fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca 1898 Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899 diversos himnes de Sant Efrem, etc i estudis Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929 i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir , l’associà a diverses tasques dins la seva església
Lleó III
Història
Emperador d’Orient (717-741), fundador de la dinastia isàurica.
Substituí Teodosi III i derrotà els musulmans, que empenyé fins als confins de l’Eufrates Intentà de reformar l’estat i de consolidar l’autoritat imperial Amb dos decrets 726 i 730 que prohibien el culte de les imatges originà la qüestió de la iconoclàstia Publicà també un nou codi que modificava la legislació de Justinià, i generalitzà el sistema dels temes Sostragué a la jurisdicció eclesiàstica de Roma la regió de l’Illíria, de fet dins l’imperi d’Orient, i la posà sota el patriarca de Constantinoble
Nicèfor de Constantinoble
Cristianisme
Eclesiàstic bizantí.
Per voler de Nicèfor I, fou elegit patriarca 806, bé que era laic Per aquest motiu tingué l’oposició dels estudites, els quals perseguí fins que Nicèfor I i més tard Lleó V l’Armeni reprengueren la política iconoclasta, política que ell no compartia Fou deposat i relegat en un monestir Escriví diverses obres teològiques i històriques ‘Ιστορία σύντομος o Breviarium Nicephori És també autor d’una crònica que va d’Adam a l’any 829 És venerat com a sant per l’Església grega 2 de juny i per la llatina 13 de març
Universitat Cardenal Herrera
Universitat privada creada el 1999 per la Fundació Universitària San Pablo.
Situada als termes municipals de Montcada i Alfara del Patriarca l’Horta, és un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes La universitat és gestionada per un patronat El primer rector de la institució és José Luis Manglano de Mas El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques Amb la collaboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina