Resultats de la cerca
Es mostren 960 resultats
Joan Garrabou i Bigas
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…
Lluís Garcia i Oliver
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració…
Walter Wilhelm Bothe
Física
Físic experimental alemany.
Alumne de Max Planck, fou professor a la Universitat de Giessen 1930-32 i director de l’institut de física de Heidelberg 1932-34 Desenvolupà la tècnica de les mesures amb el comptador Geiger tot introduint el mètode de les coincidències per a mesurar la direcció de les radiacions còsmiques, i el 1930, en collaboració amb HBecker, descobrí unes radiacions de gran poder de penetració que foren posteriorment identificades com a grups de neutrons Collaborà en la construcció del primer ciclotró alemany 1944 Els seus treballs li valgueren el premi Nobel de física de l’any 1954, que…
Arnald Steiger
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i arabista suís, catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Zuric i, des del 1961, de Madrid.
La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el…
qüestió d’Orient
Història
Problema de la diplomàcia europea per a l’eventual liquidació de l’imperi Otomà i, sobretot, per impedir a l’imperi rus una sortida a la mar Mediterrània.
De fet, aquesta qüestió, iniciada amb la decadència de l’imperi Otomà i amb el creixement parallel de les ambicions orientals de l’imperi dels Habsburg i del rus, acabà amb la penetració d’una altra potència a la zona la Gran Bretanya, la qual, per tal d’aconseguir la seguretat de la ruta de l’Índia, mantingué l’hegemonia a la Mediterrània Actualment, substituïda la Gran Bretanya pels EUA, l’aparició d’una poderosa flota soviètica a la Mediterrània i els diversos conflictes entre Israel i els estats àrabs han tornat a fer d’aquest conjunt territorial una zona altament conflictiva
Hjalmar Bergman
Literatura sueca
Teatre
Novel·lista i dramaturg suec.
La seva dramatúrgia i la seva narrativa mostren la influència de F'odor Dostojevskij i de Charles Dickens tant en la penetració psicològica dels personatges com en llur acció, entre tràgica i grotesca, i ambientada gairebé sempre en una típica ciutat de províncies Escriví, entre altres obres, els drames Maria, Jesu moder 1905, Marionettspel ‘Joc de putxinellis’, 1917 i Patrasket 1928, i les novelles Hans nåds testamente ‘El testament de sa altesa’, 1910, Markurells i Wadköping ‘Els Markurell de Wadköping, 1919, etc Fou el primer suec que escriví per al cinema i collaborà durant…
Oaxaca
Mercat típic de la ciutat d’Oaxaca de Juárez, capital de l’estat d’Oaxaca, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del S de Mèxic, acarat a la costa del Pacífic, que s’estén en part per la zona de l’istme de Tehuantepec.
La capital és Oaxaca de Juárez Conflueixen en el relleu de l’estat les carenes de Sierra Madre Oriental i Sierra Madre Occidental, convergents en el grup de Zempoaltepec 3 395 m Parallela a la costa del Pacífic, la Sierra Madre del Sur penetra des de Guerrero El clima és tropical, amb diferenciacions regionals de 1 000 a 3 000 mm de pluviositat i poca oscillació tèrmica a la regió costanera i menys de 1 000 mm i una oscillació tèrmica més àmplia a les àrees interiors Té una densitat mitjana de població de 33,6 h/km 2 est 1992, inferior a la mitjana del país, i la majoria de la…
Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolas Salmeron y Alonso
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…
Dakota
Geografia històrica
Antic territori dels EUA l’explotació i la colonització inicials del qual foren fetes pels francesos durant la primera meitat del s XVIII (Pierre Gaultier de Varennes, senyor de Vérendrye, 1738-43).
L’any 1763 fou incorporat als dominis de la monarquia hispànica com a part integrant de la Louisiana malgrat tot, fins els últims vint anys del s XVIII no s’hi produí un moviment continuat de penetració Poc temps més tard tornà a la sobirania francesa, i l’any 1803 l’adquirí la Unió, en un moment de creixement demogràfic tan elevat que donà lloc a la fragmentació política entre el 1858 i el 1868 es constituïren els estats de Minnesota, Wyoming, Montana i Dakota, el darrer dels quals dividit 1861 en Dakota del Nord i Dakota del Sud, dos estats federals ingressats a la Unió el 1889
tadjik
Història
Individu d’un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l’Afganistan, des d’Herāt fins al Badakhšan (uns sis milions d’individus) i a l’actual República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’Afganistan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina