Resultats de la cerca

Professor a Harvard, treballà en electroquímica i termodinàmica química i ideà un tipus de calorímetre adiabàtic És conegut sobretot pel fet d’haver determinat nombrosos pesos atòmics d’elements i pel fet d’haver confirmat l’existència de diferents isòtops El 1914 rebé el premi Nobel de química

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el qual incloïa…

Especialista en immunologia i microbiologia, es doctorà a la Universitat de Harvard 1962 Treballà 1965-72 al National Institute of Health de Bethesda, i des del 1972 a la Universitat de Califòrnia des del 1981 dirigeix la Geroge F Hooper Resarch Foundation El 1976, amb HE Varmus explicà la formació de cèllules oncògenes a partir de l’alteració de determinats gens que controlen la multiplicació cellular, descobriment pel qual reberen el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1989

Graduat en matemàtiques a la Universitat de Princeton 1951, posteriorment es doctorà a la Universitat de Chicago, on tingué com a mentor Milton J Friedman, i on desenvolupà la tasca docent i de recerca 1953-57 i des del 1970 després d’un parèntesi a la Universitat de Colúmbia també com a professor de sociologia 1984 Aplicà models econòmics a qüestions generalment associades amb la sociologia família, delinqüència, temps lliure, natalitat, discriminació racial i sexual, etc De les seves publicacions destaquen The Economics of Discrimination 1957, The Economic Approach to Human Behaviour 1976 i…

Inicià la seva carrera musical com a intèrpret de tuba al costat de Lester Young i Jo Jones Després d’una breu incursió amb el piano com a líder del seu propi trio, el 1949 es decidí definitivament per l’orgue Hammond Professional des del 1951, el seu primer èxit, Amen , establí el precedent de l’essència de la seva música, una fusió de blues , jazz i funk

Graduada el 1932, treballà al US Bureau of Fisheries, organisme oficial d’investigacions pesqueres El 1962 publicà Silent Spring , un dels primers estudis sobre els efectes perniciosos de certes activitats humanes especialment la indústria i l’agricultura sobre el medi ambient, i un dels primers a alertar sobre els perills de la contaminació El llibre contribuí decisivament a la creació d’una consciència ecològica en l’opinió pública Altres llibres seus són Under the Sea Wind 1941 i The Edge of the Sea 1955

Estudià a Harvard, universitat on fou professor des del 1948, després d’haver-ho estat a les de Minnesota 1936-45 i Indiana 1945-48 Principal popularitzador, després de JBWatson, del conductisme, en les seves recerques sobre l’aprenentatge descobrí l’anomenat condicionament operant o instrumental, aplicable a gairebé tots els camps pràctics de la psicologia instrumentalment el seu invent més conegut és l’anomenada caixa de Skinner , consistent en una gàbia per a rates proveïda d’una palanca que, en fer-la anar l’animal, li fa arribar el menjar Defensà l’ensenyament programat, amb el…

Ha investigat la neurofisiologia de la visió i la fisiologia de la fotorecepció El 1967 rebé, amb GWald i RAGranit, el premi Nobel de medicina

Demostrà el seu domini de la narració cinematogràfica en gairebé tots els camps El 1949 i el 1950 obtingué l’Oscar per Letter To Three Wives i All About Eve Altres films seus són Five Fingers 1952, Julius Caesar 1953, Cleopatra 1961-63, The Honey Pot 1965, There Was a Crooked Man 1970 i Sleuth 1972

Fill d’actors de teatre ídix, s’inicià també com a actor teatral a Broadway al final dels anys trenta i pocs anys després formà un grup dissident de l’Actor's Studio de Lee Strasberg, que dirigí en diverses obres Els anys cinquanta començà a dirigir sèries de televisió, de les quals fou un pioner i que deixaren empremta en la seva filmografia La primera pellícula que dirigí fou l’adaptació de l’obra teatral per a televisió Twelve Angry Men 1957, un èxit reconegut, entre d’altres, amb l’Os d’Or al Festival de Berlín Posteriorment rodà, entre d’altres,  The Fugitive Kind 1960, A View From the…