Resultats de la cerca

No es coneix la ubicació de la fortificació del castell de l’Areny, sembla, però, que no ha de ser gaire lluny del nucli de cases del mateix nom Poques són les referències històriques que tenim de Castell de l’Areny, nom que sense cap mena de dubte suggereix l’existència d’una fortificació, provada documentalment, però de la qual en l’actualitat no queda cap rastre La primera notícia del lloc la trobem en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, on podem llegir l’existència d’una parròquia anomenada “ Castro Adalasindo ” i que hem d’identificar amb Castell de l’Areny Retrobem el topònim en…

Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra…

L’instrumentista pot variar la seva afinació tesant uns cargols que hi ha al marc, o bé mitjançant un pedal que permet els glissandi en les timbales mecàniques El so es produeix percudint la membrana amb unes maces o macetes de mànec de fusta amb la part extrema folrada de feltre Normalment són emprades dues timbales o més Cada parella consta d’una timbala petita, per als sons aguts, i d’una de grossa, per als sons greus

Situació Vista exterior des de llevant, amb la capçalera, triabsidal J M Melció L’església del Sant Sepulcre, un dels edificis romànics més interessants de la zona, juntament amb la titular de l’antiga parròquia de Santa Maria, centra un petit veïnat de cases esparses, a la falda meridional del massís de la Mare de Déu del Mont, sobre Lligordà Mapa 257M781 Situació 31TDG752749 Hom hi pot anar des de Besalú, agafant la carretera que a la sortida d’aquesta població porta a Beuda A uns 3 km de Besalú i a mà esquerra hi ha un trencall que porta a un petit serrat, en el qual hi ha una cruïlla de…

Situació Església totalment reconstruïda entre els segles XVII i XIX, que aprofita només de l’antiga construcció romànica la paret de la part nord de la nau ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és a la part baixa del poble d’Orellà, a 860 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 39” N - Long 2° 10’ 0” E Orellà és a 4 km d’Oleta Per a arribar-hi cal agafar a Oleta la carretera D-4 i tot seguit la D-4b en direcció a Aiguatèbia Un trencall a mà dreta mena a Orellà Història Els primers esments del lloc d’Orellà són de mitjan segle X Orelianum , 957 villa Aureliani , 978 Segurament,…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 74 Liber glossarum et e timologiarum , foli 5v, amb la representació d’una capçalera “P”, dibuixada amb uns elements fitomòrfics molt senzills Arxiu Mas Liber glossarum et e timologiarum , meitat superior del foli 5v, amb un fragment del petit tractat de música que té el còdex Arxiu Mas Segons l’opinió de Beer * , aquest és un dels manuscrits del segle X sorgits del taller de Ripoll, o potser adquirits durant l’abadiat de Guidiscle 970-979 o de Sunifred 979-1008 Consta de 158 folis en pergamí, escrits en lletra…

El Ms 123 és realment una compilació de manuscrits diversos un recull de 13 folis en pergamí 24×16 cm, escrits en tinta i vermell Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia “ Folis 1 i 2 segle XI Folis 3 a 9 segle XII Els altres segle XIII” * Tenint en compte que la illustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscellani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la…

Desenvolupament enciclopèdic També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià Urgell Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català El 1780, Francisco…