Resultats de la cerca

Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil Godella, Horta 1846 — , tot seguint la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII Es perfeccionà a Madrid 1904 i a Roma 1909, a l’Academia Española de Bellas Artes, dirigida aleshores per Josep Benlliure viatjà a París Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rímini —primera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1912—, inspirada en El Bes d’Auguste Rodin, trencà la tradició classicista, i encaminant-se vers unes recerques plàstiques europees creà una obra escultòrica religiosa,…

Format en la tradició duchampiana, fou un personatge rellevant en l’escena cultural madrilenya dels anys setanta del segle XX Fou un artista polifacètic, que es dedicà a l’arquitectura, l’escriptura, les arts plàstiques, la música i també a les arts performatives Formà el grup d’artistes Los esquizos de Madrid 1970-85, que apostaren per la pintura figurativa amb trets de memòria personal i cultura de massa, al marge de les convencions estètiques i polítiques del final de la dictadura Les seves obres es troben en nombroses colleccions Fundació Coca-Cola, Museo de Arte Contemporáneo de Madrid,…

Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950, una estàtua…

L’any 1955 publicà el seu primer recull d’art, poesia i política, primer com a pòster i després com a volum illustrat El 1960 organitzà el primer happening europeu, L’Enterrement de la Chose Parallelament als diversos happenings , performances i accions que realitzà, pintà, escriví poesia i estigué involucrat en activitats polítiques, fins a integrar-se activament en el grup anarquista Noir et Rouge Organitzà diversos esdeveniments culturals i exposicions, com L’Anti-procés 1960-61 contra la guerra d’Algèria L’any 1964 creà el Festival de la Libre Expression, un fòrum per a artistes, poetes…

Estudià arts plàstiques a Barcelona i fou simpatitzant del POUM Ninotaire de revistes satíriques i illustrador de llibres, collaborà en alguns setmanaris de Barcelona i presentà la seva obra en el I Saló d’Humoristes de Barcelona 1933 i en el Saló de Tardor 1938 S'exilià a Mèxic i visqué un temps a la casa del pintor Francesc Camps i Ribera i a la ciutat de Cuernavaca estat mexicà de Morelos Aconsellat per Francesc Camps i per Àngel Tarrach i Barribia es dedicà, amb èxit, a fer targes de Nadal amb temes catalans i mexicans Illustrà textos a la premsa mexicana i a alguns llibres, entre d’…

Estudià filosofia i ciències del teatre a la facultat de filosofia i a l’Escola de Cinematografia i Televisió de Viena Des del 1965 viu i treballa a Madrid Amb J Navarro Baldeweg, A Schlosser i el filòsof P Bulnes, creà la revista experimental Humo La seva producció reflecteix un gran interès pels materials mercuri, gel, marbre, sorra, parafina, plom, etc, amb els quals realitza jocs irònics La seva obra reflexiona entorn de diversos motius la idea de circuit, de rastre, de polaritat, de proliferació, la memòria perduda, etc El seu treball s’expressa a través de diversos llenguatges, des de…

Estudià dibuix i pintura a Buenos Aires, els quals compaginà més endavant amb el disseny gràfic i la fotografia Després de fer diverses exposicions de pintura, dibuix i fotografia a l’Argentina, Xile i Colòmbia, el 1968 es dedicà exclusivament a la fotografia Treballà com a fotògraf publicitari fins el 1975, quan s’installà definitivament a Barcelona La seva obra palesa l’interès pel retrat, les natures mortes i el paisatge i destaca per la sobrietat —que no exclou la mirada personal— amb què tracta els seus motius Rebé, entre d’altres, el premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques 1996, el…

Fill de l’artista Antoni Tàpies  Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques i, encara sota la influència de l’avantguardisme calligramàtic publicà Siboc 1973 A partir de Les danses d’u 1975 ha conreat un estil més lligat al tractament de les experiències culturals i de la mateixa escriptura, àgil i brillant A Dies d’aigües 1980 mostra l’afany d’assolir un to elegíac que superi l’experiència personal Continuà la seva trajectòria poètica amb els volums de poesia La veu del vent 1988, El sedàs de la nit 1990, Matèria dels astres 1992 i L’escrivent 1999  S’…

Abans de vint anys ja havia escrit una sèrie de poemes simbolistes celebrats pel món literari alemany Cap al 1900 superà una crisi creativa, després de la qual renuncià a la poesia i optà per dedicar-se al drama Al darrere d’aquesta decisió hi havia el convenciment que l’art dramàtic fonia en una forma superior música, poesia i arts plàstiques Lluny del seu esteticisme primerenc, abraçà una ideologia difusament humanística que impregna tota la seva producció dramàtica Fou especialment fructífera la seva collaboració amb Richard Strauss, de la qual resultaren obres mestres del gènere operístic…