Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
Santa Susanna (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Façana de l’església, molt modificada, sense culte, integrada al conjunt d’edificis de l’antic hospital dels pobres J M Masagué L’esglesiola de Santa Susanna és dins l’antic nucli urbà de Caldes de Montbui, molt a prop de les famoses termes romanes Forma part de l’antic hospital que porta el mateix nom, dedicat actualment a museu Situada a tocar de la muralla, presidia l’antic portal de Santa Susanna per on passava el camí de tradició romana que, a través del pont medieval, anava cap a Sentmenat i Ègara Terrassa És de propietat municipal i des del començament d’aquest…
Jeremy Bentham
Economia
Filosofia
Història
Història del dret
Filòsof, polític, jurista i economista anglès, representant principal de l’utilitarisme
.
Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part…
comicis
Història
Nom que designa diverses assemblees dels romans, bàsicament de l’època de la República.
Les més antigues eren els comicis curiats comitia curiata , que ja existien en l’època de la monarquia romana i que reflectien la tradició familiar patrícia o aristocràtica Eren assemblees de nobles que a l’època de la monarquia elegien els reis i que continuaren després a l’època republicana conferien l' imperium als magistrats Els comicis centuriats comitia centuriata són posteriors a l’any 509 aC, quan la societat romana fou organitzada en cinc classes, segons la riquesa dels seus membres, numerades d’1 a 5, de més rics a més pobres Cadascuna de les cinc classes era…
Rafael Gayano i Lluch
Literatura catalana
Autor de teatre, poeta i folklorista.
És autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se’n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S’hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris “La Veu del Poble” i “El Motiló” 1912 i “Teatro Valencià” 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d’ Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana
sègol
sègol
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades.
El sègol és originari de la regió càspia i és conreat sobretot a Europa És un cereal molt apte per a terres pobres de muntanya La seva composició és semblant a la del blat proteïnes, 8% lípids, 1,5% glúcids, 75% Conté calci, ferro i vitamina B La farina és fosca, i la pasta té poca elasticitat El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar i també en la fabricació de whisky Pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea i la intoxicació consegüent és l’ergotisme
Obra de la Visitació
Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu), fundada a Barcelona per Josep M.d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923.
El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell
desenvolupament postembrionari
Biologia
Procés de diferenciació i de maduració que transforma l’animal nounat en adult mitjançant una sèrie de diferenciacions de teixits i òrgans per a arribar a la maduresa sexual.
Pot ésser directe o indirecte, segons l’estadi assolit per l’individu a la fi de la fase embrionària Tenen desenvolupament directe els animals que, després d’un llarg període embrionari, durant el qual consumeixen les nombroses substàncies de reserva emmagatzemades en l’ou o bé provinents de la mare, neixen amb tots els caràcters morfològics dels adults i els manca solament la maduresa sexual Els animals amb ous pobres en vitellina neixen en forma de larva i els cal un desenvolupament indirecte , durant el qual presenten una sèrie de modificacions morfogenètiques metamorfosi
dardera
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.
Tingué el seu origen a Barcelona, el 1731, en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa 1876-95 El bisbe Casañas en féu les primeres constitucions 1894, i el 1909 n'obtingué l’aprovació pontifícia
Rafael Gayano i Lluch
Literatura catalana
Escriptor.
Fou autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se'n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S'hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris La Veu del Poble i El Motiló 1912 i Teatro Valencià 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d' Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana
Antoni Vidal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Monjo benedictí 1571 de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat S'oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina