Situació
Façana de l’església, molt modificada, sense culte, integrada al conjunt d’edificis de l’antic hospital dels pobres.
J. M. Masagué
L’esglesiola de Santa Susanna és dins l’antic nucli urbà de Caldes de Montbui, molt a prop de les famoses termes romanes. Forma part de l’antic hospital que porta el mateix nom, dedicat actualment a museu. Situada a tocar de la muralla, presidia l’antic portal de Santa Susanna per on passava el camí de tradició romana que, a través del pont medieval, anava cap a Sentmenat i Ègara (Terrassa). És de propietat municipal i des del començament d’aquest segle és fora de culte.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG098303.
Accedir-hi és molt fàcil si ens situem al cor de la població, a la plaça de la Font del Lleó, la de les termes romanes. Només cal seguir en direcció a ponent pel carrer de Santa Susanna, que és el que neix a la façana del museu i la ressegueix. (LlFL)
Història
Segons una notícia donada per Trinitat Prat, aquesta església hauria estat consagrada l’any 1043. Tanmateix, no hem sabut trobar cap altra referència de l’esmentada consagració, de manera que és dubtosa. En canvi, és documentada l’església al segle XII amb relativa freqüència; el primer document conegut data de l’any 1141. Posteriorment, l’any 1156 Ramon de Caldes feu donació de l’església, juntament amb l’alou on era edificada, a la canònica de la catedral de Barcelona.
Més endavant, en aquesta possessió es bastí l’hospital de Caldes, al qual quedà incorporada l’esglesiola de Santa Susanna. Al segle passat estava unida a la casa de banys coneguda per can Rius, de manera que fins i tot hi havia una tribuna d’aquest balneari que comunicava amb la capella, segons ja constava l’any 1867, data en què es reedificà la capella. (RVR)
Església
Aquesta capella està integrada dins un conjunt d’edificacions més modernes, que componien l’Hospital de Pobres. L’estructura, després d’ampliar aquestes edificacions, s’ha modificat molt al llarg del temps. L’Hospital de Pobres ha estat en ús des del segle XIV fins l’any 1979, en què es va transformar en museu municipal. Per tot plegat, només és clarament identificable la façana de ponent de la capella. Les modificacions que s’han fet en l’edifici han impedit que els altres murs es conservessin individualitzats com a elements medievals. L’absis ha desaparegut totalment.
A la façana de ponent, malgrat les modificacions, encara és possible identificar l’estructura del mur i l’aparell, fet amb blocs de pedra, tot just desbastats per a donar-los la forma aproximada d’un paral·lelepípede amb la cara vista més o menys plana, disposats en filades horitzontals molt uniformes que es trenquen en obrir el portal i l’ull de bou del damunt. Aquesta modificació va afectar també el coronament de la façana, encara que, malgrat tot, deixa veure els pendents de la teulada, de dos vessants.
Aquest aparell és característic dels edificis del romànic meridional i és datat al segle XI. (JMaM)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 190
- Moreu-Rey, 1962, pàg. 209
- Garcia i Carrera, 1986, pàgs. 15-16
- Mas, XI, 1915, doc. 1 742