Resultats de la cerca
Es mostren 5468 resultats
Beowulf
Poema heroic en anglès antic, conservat en un manuscrit datable dels volts de l’any 1000 i que ha pres el nom de l’heroi protagonista.
De caràcter joglaresc, és escrit amb unes tècniques sorprenents per l’època, pertany a la tradició anglosaxona i cal localitzar-ne l’origen, potser dos segles anterior al manuscrit, a l’illa de la Gran Bretanya, malgrat la seva projecció continental i nòrdica
cua de cavall

Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
Apol·lodor d’Atenes
Lingüística i sociolingüística
Filòleg de l’escola alexandrina, deixeble directe d’Aristarc.
Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor
Benet

San Benet en un retaule de Jaume Bacó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident.
Era de família noble de la regió romana de Núrsia Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma Ben jove, però, es retirà a fer vida eremítica en una cova de Subiaco Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d’emmetzinar-lo pel fet d’haver exigit una disciplina més estricta El seu renom li atragué tot seguit nombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la villa imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l’Aniene Tingué dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid Benet, per fugir de les…
Tines de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Al cim de Puig Ventós, al costat de les sepultures excavades a la roca i damunt un dels llocs on hi hagué una de les possibles construccions medievals que hem vist suara, hi ha tres tines o cups, cavats a la roca Aquestes tines figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-781 × 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per a arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a les sepultures Dipòsits Aquests dipòsits cilíndrics, que sembla que, antigament, rebien el nom de trulls, probablement eren destinats a fer de premses…
Castell de Llo
Art romànic
Situació Vista del castell a la part alta de la població, amb l’única torre del recinte que s’ha conservat ECSA - A Roura Aquest castell és situat a la part alta del poble de Llo, prop de la torre de Vaquero, al peu del turó de Sant Feliu Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 20” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix, cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo MD Història La història d’aquest castell és força confusa Des del segle XI es documenta un castell de Llo, que fou un domini dels comtes de…
jamboree
Educació
Terme d’origen nord-americà, potser indià, que R.Baden-Powell aplicà als aplecs periòdics internacionals dels escoltes, el primer dels quals tingué lloc a Londres, el 1920.
turcople
Història
Militar
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d’origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκόπουλος, ‘fill de turc’), i, potser, de pare turc i mare grega.
Els turcoples formaven un cos de cavalleria lleugera i estaven al servei sobretot dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc Segons les Cròniques, els comandava el turcopler
Joan Vinyau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, possiblement d’origen portuguès (potser el seu cognom Viñao fou catalanitzat), resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor J.Costilla.
El 1517 estava ja installat per compte propi S'han conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de RLlull Liber de conceptu virginali , 1518, però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas , el 1519, novelles cavalleresques i comèdies En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala 1524
Johannes Urreda
Música
Compositor d’origen flamenc (potser el seu nom era Wreede) que a partir del 1476 estigué al servei de García Àlvarez de Toledo, primer duc d’Alba.
Sembla que cal identificar-lo amb el músic homònim que del 1477 al 1481 ocupà les funcions de mestre de capella de la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó Les seves obres més notables conservades són un Pange lingua , a quatre veus, un Nunc dimittis , a tres veus, i el villancico Nunca fue pena mayor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina