Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
símbol de fe
Cristianisme
Fórmula concisa de la fe cristiana tal com fou expressada per les esglésies primitives, que era primitivament un signe de reconeixement entre cristians.
Part integrant de la litúrgia del baptisme, era lliurat als catecúmens traditio symboli per ésser après i recitat davant el bisbe redditio symboli Les múltiples fórmules pròpies de cada Església s’unificaren vers el segle IV La litúrgia n’ha mantingudes tres el símbol dels apòstols potser ja del segle II, propi de Roma, conservat en el baptisme a Occident i que ha esdevingut una oració popular entre els fidels Crec en un Déu el símbol nicenoconstantinopolità 325-381 —reflex de les lluites trinitàries i cristològiques—, que és la fórmula baptismal oriental, que a partir del…
Guifré II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga (1003-35).
Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser…
Santa Maria de Montoriol d’Amunt (Montoriol)
Art romànic
Consagrada també el mateix dia i any que la propera església de Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1011, potser correspon a l’actual capella del mas Costa o bé a una possible capella del castell de Montoriol d’Amunt
Francesc de Montflorit
Escultura
Escultor.
Pertanyent estilísticament a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida Amb Pere Bonull féu ~1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, i potser treballà personalment l’estàtua jacent de la reina
Jacques-Denis Antoine
Arquitectura
Arquitecte francès, un dels més representatius del neoclassicisme, autor de la nova casa de la moneda de París (1768-77), d’estil clàssic.
Amplià l’hospital de la Charité 1778-81 —avui enderrocat—, que seguia models dòrics Treballà en diversos palauets a París i a Suïssa, a Alemanya i a Espanya, on potser intervingué en la construcció del palau de Líria de Madrid
Jaume Ferrer
Navegant.
El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català 1375
Guinedilda
Història
Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona, muller de Guifré I el Pelós.
Potser descendent de Borrell, comte de Cerdanya-Urgell-Osona Casada amb Guifré ja des del 877, li sobrevisqué d’uns pocs anys Tingué una nombrosa fillada Apareix constantment al costat del seu marit cooperant en la seva obra de govern
cua de cavall

Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
comdor
Història
A l’alta edat mitjana i en la jerarquia feudal catalana, auxiliar del comte en el govern i l’administració, funció que podia tenir en feu.
Jeràrquicament era sota el vescomte, i inclòs, amb el seu immediat inferior, el varvassor, en la denominació del magnat i més tard de baró, formava part de la noblesa Potser antic vassall acompanyant del comte, la seva funció no és, però, prou definida
Beowulf
Poema heroic en anglès antic, conservat en un manuscrit datable dels volts de l’any 1000 i que ha pres el nom de l’heroi protagonista.
De caràcter joglaresc, és escrit amb unes tècniques sorprenents per l’època, pertany a la tradició anglosaxona i cal localitzar-ne l’origen, potser dos segles anterior al manuscrit, a l’illa de la Gran Bretanya, malgrat la seva projecció continental i nòrdica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina