Tines de Puig Ventós (Viver i Serrateix)

Situació

Al cim de Puig Ventós, al costat de les sepultures excavades a la roca i damunt un dels llocs on hi hagué una de les possibles construccions medievals que hem vist suara, hi ha tres tines o cups, cavats a la roca. Aquestes tines figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-781: × 97,9 —y 43,7 (31 TCG 979437).

El camí per a arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a les sepultures.

Dipòsits

Aquests dipòsits cilíndrics, que sembla que, antigament, rebien el nom de trulls, probablement eren destinats a fer de premses del raïm. Algunes d’aquestes tines són d’època medieval, d’altres poden ésser d’època moderna. Tot i que vers el segle XVII es començaren a fer els grans cups d’obra, recoberts amb rajoles envernissades, potser alguns d’aquests antics “trulls” cavats a la roca encara foren utilitzats fins fa poc temps.

Les tines amb aquestes característiques sovintegen força en aquesta contrada, on la gent estava molt avesada a cavar la pedra. N’hi ha, per exemple, a tocar del mas Santjust de Serrateix; també n’hi ha una, de força gran, prop del mas Servera d’aquesta mateixa parròquia; a Viver en trobem diverses, al serrat del Castellot i, així mateix, al fons de la vall, potser en relació amb alguns masos medievals —a llur rodalia trobem força fragments de ceràmica grisa—; també en sabem una sota el poble de Montclar, al costat de la riera; el nom del mas Trulls, documentat des d’un temps força antic, deriva, segurament, d’aquests cups; així mateix, al costat de Sant Andreu de Cal Pallot, n’hi ha unes quantes i hi ha, també, una pedra grossa, amb diversos forats, que potser hi és relacionada.

Al Puig Ventós, el diàmetre de la tina que escapça una de les sepultures excavades a la roca és de 150 cm i té una profunditat d’almenys 120 cm. Una altra tina que hi ha més cap al nord-oest fa un diàmetre de 2,5 m i té una profunditat de més de 90 cm; a l’exterior, a la banda per on sortia el líquid, hi ha un encaix. Finalment, la tercera, actualment, és oberta per un costat; devia tenir un diàmetre semblant al de la segona.