Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
festa dels Enfarinats
Folklore
Celebració festiva del poble d’Ibi (l’Alcoià), que se celebra el dia 28 de desembre dins les Festes d’Hivern.
Coneguda també com Festa de la Justícia Nova, és una celebració d’origen popular recuperada a partir del 1981 Durant la festa, un grup de persones, els Enfarinats, prenen el control del govern de la localitat, amb alcalde, secretari, jutge i agutzils propis En l’exercici del seu poder fictici, els Enfarinats apliquen al poble tot de lleis sense sentit, que hom transgredeix Els Enfarinats jutgen i condemnen els suposats delinqüents, persones i comerciants del poble, que en un primer terme han de pagar multes astronòmiques i després d’una negociació fictícia acaben essent…
Jorge Castillo Casal del Rey
Pintura
Pintor gallec.
Format a l’Argentina, exposà per primera vegada a Madrid l’any 1959 Inicialment treballà també en els camps de l’escultura i de l’obra gràfica Durant aquests primers anys d’activitat alternà les estades a Madrid, Barcelona, París, Ginebra i Itàlia El 1969 s’installà a Berlín, on, a més de l’activitat expositiva habitual, realitzà també escenografies per al teatre de l’Òpera El 1976 tornà a establir-se a Barcelona, on fou motiu de polèmica per la seva renúncia al premi Ciutat de Barcelona 1978 Des del 1980 resideix a Nova York Els seus dibuixos i les seves pintures prenen com a…
sincronia
Lingüística i sociolingüística
Manera d’estudiar els fets d’una llengua, d’un dialecte, d’un parlar, en un moment determinat, sense tenir en compte llur evolució (diacronia).
Així, el subsistema de les vocals àtones en català oriental és i, u, e un estudi sincrònic prescindiria de l’estat que oferia a l’edat mitjana i, o, u, e, a, tasca que pertany a la diacronia Hom deu aquesta distinció a Fde Saussure Aquesta perspectiva sincrònica ha interessat els estructuralistes, especialment en la primera etapa de llurs investigacions Hom parteix d’un corpus fornit pels parlants i procedeix a la seva anàlisi descriptiva En rigor, no existeix una sincronia pura, sinó que la diacronia s’esmuny dins la sincronia des del moment que una llengua és parlada per diverses…
llengües australianes
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües parlades pels aborígens australians.
Es tracta de 260 llengües repartides en una trentena de grups i parlades per uns 138 000 individus, la majoria al nord i al nord-oest del continent Cap llengua no ultrapassa el nombre de 2 000 parlants Les diferències entre elles són molt grans, fins al punt d’ésser difícil de trobar-hi veritables connexions D’una manera molt general hom pot dir que en les llengües australianes són freqüents el grups de consonants dues, tres i fins quatre, de les quals aleshores algunes prenen un valor vocàlic En general hi ha tres nombres singular, dual i plural El gènere no és marcat…
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells dels…
cau
Jocs
Joc de cartes en què els jugadors, en nombre de quatre (cadascun dels quals rep quatre cartes en cadscuna de les tres donades), van abatent, l’un darrere l’altre, una carta de llur joc, llevat que en llur joc tinguin una carta d’igual valor que una de les abatudes.
En aquest cas la prenen amb la seva ensems amb les que formen escala ascendent amb aquesta, si n'hi ha i a la fi hom compta les arreplegades per cada jugador i hom cobra per les que passen de dotze, i en què té premi el fet de tenir dues cartes ronda o tres cartes rondí del mateix valor, el fet de poder, un jugador, arreplegar amb la seva carta la que el jugador anterior acaba d’abatre fer cau , el fet de poder arreplegar les dues del cau fer recau i el fet de poder arreplegar les tres del recau fer sant Vicenç De vegades hom premia també el fet d’arreplegar totes les…
Suzy Gómez i Fuster
Art
Artista.
Llicenciada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, continuà la seva formació autodidàctica Pionera en la multidisciplinarietat, en la seva obra primen la fotografia i les installacions malgrat que treballa tant amb escriptura efímera, dibuix, vídeo o ampliacions fotogràfiques o bé conjuntament amb fotografia, pintura i escultura El 1993 exposà per primer cop a Barcelona a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró La seva projecció internacional començà amb mi 1995 a la Galeria Giorgio Persano de Torí i continuà amb Maldito corazón 1999, al Museu d’Art Modern i Contemporani de Niça L’any següent…
el pare carbasser
Jocs
Joc infantil popular en el qual prenen part un nombre indeterminat de jugadors, numerats d’una manera convencional.
El jugador que fa de pare carbasser inicia una canterella que acaba amb el número allusiu a qualsevol dels participants Aquest, al seu torn, n'ha de designar immediatament un altre i així successivament les vacillacions dels jugadors en determinen l’eliminació i l’empenyorament d’algun objecte
empunyidura
Transports
Lligam dels extrems d’una faixa de rissos que hom fa a la verga quan es prenen aquests.
negre d’ala de mosca
Indústria tèxtil
Matís verdós que prenen amb el temps certes tintures de negre d’anilina i de negre de campetx.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina