Resultats de la cerca
Es mostren 2795 resultats
màquina barrejadora
Alimentació
Equip per a barrejar diferents ingredients sòlids o líquids.
En tecnologia alimentària cal tenir cura no solament d’aconseguir l’homogeneïtat del producte final sinó també d’evitar-ne contaminacions procedents de l’equip i sobreescalfaments que puguin ocasionar alteracions, ja que cal obtenir unes característiques finals del producte que permetin operacions posteriors, com és l’envasament per aquests motius, les barrejadores necessiten generalment un disseny específic, adaptat als ingredients i al producte final
atmosfera modificada
Alimentació
Sistema d’envasament d’aliments que implica l’eliminació de l’aire de l’interior de l’envàs i la substitució per un gas o bé una barreja de gasos.
La barreja de gasos usada depèn del tipus de producte, però bàsicament es compon d’oxigen, diòxid de carboni i nitrogen en diverses proporcions L’atmosfera gasosa canvia contínuament durant tot el període d’emmagatzematge, per influència de diversos factors, com la respiració del producte envasat, canvis bioquímics i la lenta difusió dels gasos a través de l’envàs En qualsevol cas, ofereix una protecció addicional al producte alimentari allargant el temps d’emmagatzematge i el radi de distribució dels productes frescos
congelació
Alimentació
Procés de conservació d’aliments, amb el qual hom aconsegueix la inhibició del desenvolupament microbià i de les reaccions enzimàtiques i químiques, amb temperatures de -18°C o inferiors.
El producte alimentari, carn, peix o vegetals, conté una gran quantitat d’aigua dos terços o més, substàncies inorgàniques i orgàniques en solució com sals i sucres i molècules més complexes com proteïnes en suspensió colloidal Els canvis que experimenta el producte durant la congelació i també durant la descongelació són complexos i no ben coneguts del tot Evidentment, la presència de substàncies dissoltes i en suspensió colloidal fa disminuir la temperatura de congelació llei de Raoult, i, doncs, la temperatura de congelació de diferents aliments varia en funció de…
taronjada
Alimentació
Beguda preparada amb suc de taronja.
Molts productes del mercat no són pròpiament taronjades, sinó barreges de suc o extractes de taronja amb aigua o xarop, àdhuc amb additius colorants, edulcorants, conservants i tensioactius Segons la legislació vigent, hom parla de suc de taronja quan el producte obtingut prové d’extreure'l de la polpa de la taronja de nèctar de taronja quan al producte obtingut hom afegeix xarop de sucre del 40 al 60% del mateix grau Brix que el del sucre original i de beguda refrescant de taronja quan el producte obtingut conté com a mínim un 8% de suc de taronja
convolució
Matemàtiques
Donades dues funcions reals de variable real, f(x) i g(x), funció definida per la integral: .
La convolució, o producte de convolució , té les propietats commutativa, associativa i distributiva Hi ha dos teoremes importants sobre la convolució El primer, o teorema de Parseval , afirma que la transformada de Laplace o de Fourier de la convolució de dues funcions és el producte de les transformades de Laplace o Fourier, respectivament, de les dues funcions F f*g y = Ff y x Fg y Segons el segon, la transformada de Fourier del producte de dues funcions és igual a la convolució de les seves transformades dividit per 2π F f x g y = 1/2π Ff…
endomorfisme
Matemàtiques
Aplicació d’una certa estructura algèbrica E en ella mateixa, conservant-la.
Hom pot demostrar que el conjunt d’endomorfismes sobre una mateixa estructura té l’estructura d’espai vectorial si hom defineix la suma i el producte d’endomorfismes d’altra banda, llur conjunt adquireix l’estructura d’anell, el qual és isomorf al de les matrius quadrades d’ordre n , atès que cada endomorfisme pot ésser caracteritzat per una matriu Definida una funció determinant no degenerada a E , hom anomena determinant d’un endomorfisme el determinant de la matriu que el representa referida a qualsevol base També pot éser demostrat que el determinant del producte…
bonificació
Economia
Millora o avantatge que amb caràcter addicional és concedit en les condicions d’un contracte de caràcter econòmic.
El més corrent és l’atorgat per promoure el consum d’un producte, i revesteix la forma material més producte o la monetària descompte o prima
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi…
demanda
Economia
Quantitat de productes o de serveis que un comprador està disposat a adquirir.
Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres la demanda composta , quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc, la demanda conjunta o complementària , quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes la…
formatge

Taula de formatges
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina