Resultats de la cerca
Es mostren 732 resultats
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…
castanyer
castanyer
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Silvicultura
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.
Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és…
cultura del Nazca
Teixit nazca
© X. Pintanel
Història
Cultura precolombina americana que es desenvolupà a la regió costanera del sud del Perú del 300 aC al 1000 dC, a la vall del riu Nazca.
Els jaciments d’aquesta cultura són terra endins, a uns 80 km de la costa, en una regió desèrtica i desolada Hom no coneix ciutats ni centres religiosos del poble creador d’aquesta cultura tots els materials coneguts procedeixen de les tombes, que consisteixen en pous profunds i verticals que van a parar a cambres on hi ha les mòmies embolcallades amb mantells, ponchos i altres peces de roba i adornades amb joies d’or, d’argent i de coure Aquestes robes poden ésser de cotó o de fina llana de vicunya i alpaca, i tant per les tècniques del teixit com pel colorit i la varietat dels…
Espècies invasores d’anèl·lids poliquets
La part posterior de Mesochaetopterus rogeri no ha estat descrita L’ús de robots submarins ha permès veure aquest poliquet com a habitant regular en fons detrítics profunds de la plataforma de la costa nord-est catalana i, excepcionalment, també en fons soms 10-30 m del litoral català Daniel Martín Sintes En el medi marí, les activitats com el transport marítim, l’aqüicultura, l’aquariofília i la navegació poden ser el vector d’entrada d’espècies no autòctones En el cas de la Mediterrània, l’obertura del canal de Suez va produir un canvi en la distribució de moltes espècies i va…
Glossitis
Patologia humana
Definició És anomenada glossitis la inflamació de la llengua Aquest trastorn es pot presentar de manera brusca o aguda, per exemple després de la introducció d’aliments picants o molt calents a la cavitat bucal, o bé com a resposta allèrgica davant el contacte de determinats aliments, o fins i tot formant part d’un procés infecciós que habitualment també afecta la mucosa bucal igualment, es pot presentar de manera persistent o crònica a conseqüència de nombroses circumstàncies, com ara una manca de vitamina B o de ferro, o bé com a manifestació de diverses malalties cutànies generalitzades,…
Adenomegàlia o adenopatia
Patologia humana
És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…
boia perfiladora
Geografia
Tipus de boia lagrangiana dissenyada per seguir corrents marins profunds i fer mesures dels perfils de temperatura i salinitat als primers 2.000 metres de l’oceà.
Actualment el programa internacional Argo s’encarrega de mantenir en funcionament una flota d’unes 3000 boies perfiladores i distribuir-ne les dades El programa Argo és una part del Sistema Integrat d’Observació dels Oceans
angers
Agronomia
Peu clonal de codonyers de vigor mitjà, d’arrels molt ramificades, de poc desenvolupament, que necessiten terrenys profunds, fèrtils i frescs, permeables, no humits ni calcaris.
En les pereres empeltades sobre aquest peu, la fructificació és avançada, i hom aconsegueix grans fruits de bon color i de maduració anticipada
serra de Pàndols
La serra de Pàndols
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica, una de les anelles que componen el braç interior dels dos en què s’obre, a partir de la cubeta de Móra, la Serralada Prelitoral catalana.
Situada entre la serra de Cavalls i la d’Espina, manté l’orientació NE-SW de la primera, s’integra en l’esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l’Ebre en el pas de Barrufemes Està formada per calcàries liàsiques amb nuclis triàsics delimitades per dues falles paralleles que cavalquen damunt l’Oligocè que inicia la Depressió de l’Ebre Malgrat la seva altitud moderada 707 m al puig Cavaller, al sud de Gandesa, la serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s’escorre cap al pas de Barrufemes El ferrocarril ara…
Francesc de Fossa
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i erudit d’expressió francesa.
Vida i obra Fill d’un advocat al Consell Sobirà de Rosselló, obtingué a vint anys, amb dispensa especial, la càtedra de dret canònic a la Universitat de Perpinyà Jurisconsult de primera fila al Collegi d’Advocats nord-català, en la dècada del 1750 fou degà de la Facultat de Dret i rector de la mateixa universitat A part dels coneixements profunds del dret eclesiàstic, fou un erudit de la història de la Catalunya del Nord El 1738 actuà d’advocat de la noblesa rossellonesa en el llarguíssim judici contra la burgesia honrada de la vila, que volia ser reconeguda com a part de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina