Definició
És anomenada glossitis la inflamació de la llengua. Aquest trastorn es pot presentar de manera brusca o aguda, per exemple després de la introducció d’aliments picants o molt calents a la cavitat bucal, o bé com a resposta al·lèrgica davant el contacte de determinats aliments, o fins i tot formant part d’un procés infecciós que habitualment també afecta la mucosa bucal; igualment, es pot presentar de manera persistent o crònica a conseqüència de nombroses circumstàncies, com ara una manca de vitamina B o de ferro, o bé com a manifestació de diverses malalties cutànies generalitzades, com ara liquen pla, malaltia de Behçet o pèmfig. La inflamació s’acompanya de diverses lesions en la superfície de la llengua, l’aspecte de la qual pot ésser extremament variat, segons la causa del trastorn. Els símptomes més freqüents són dolor i sensació de cremor a la llengua; això no obstant, en molts casos la glossitis és del tot asimptomàtica.
Tipus, causes i manifestacions
Hom diferencia nombrosos tipus de glossitis, segons les característiques de les lesions i l’evolució que segueixen. Les glossitis més freqüents són la glossitis aguda superficial, la glossitis aguda profunda i la glossitis atròfica crònica.
L’anomenada glossitis aguda superficial, la més freqüent, es caracteritza per l’envermelliment i l’aspecte brillant que adopta la superfície de la llengua, i, també, eventualment, per la presència de petits punts d’un color entre groc i blanc que corresponen a focus de formació de pus. Les causes més freqüents d’aquest tipus de glossitis són els processos febrils, els processos infecciosos dels teixits propers —com la faringe o la mucosa bucal—, la irritació que provoca la ingestió de menjars molt calents o picants i l’administració prolongada de diversos tipus d’antibiòtics. El símptoma més important de la glossitis aguda superficial és la sensació de cremor a la llengua que es desperta habitualment davant el contacte d’aliments picants, salats o durs.
La glossitis aguda profunda, molt menys freqüent, es caracteritza per una tumefacció dels teixits profunds de la llengua, que pot incloure tot l’òrgan o bé afectar-ne solament un sector determinat. La causa més freqüent d’aquest tipus de glossitis és una infecció dels teixits profunds de la llengua com a extensió d’una faringitis. Igualment, pot ésser el resultat d’un traumatisme, com per exemple les mossegades de llengua que s’autoinfligeixen les persones epilèptiques durant les crisis. En la glossitis aguda profunda, a més de la cremor que provoca la ingestió d’aliments picants, salats o durs, es pot presentar una dificultat per a respirar pel fet que l’engruiximent de la llengua pot entorpir el pas d’aire cap a les vies respiratòries.
En les glossitis agudes superficials i profundes, tant les lesions com els símptomes solen cedir al cap d’uns quants dies o algunes setmanes, ja sigui d’una manera espontània o amb el tractament adequat.
L’anomenada glossitis atròfica crònica es caracteritza per una reducció progressiva de la grandària de la llengua i, igualment, per la desaparició de les papil·les gustatives que es distribueixen per la superfície de la llengua, la qual esdevé llisa i brillant i adopta una coloració vermellosa. La causa més freqüent d’aquest tipus de glossitis és la manca de vitamina B o de ferro, que ocasiona diversos trastorns, com ara anèmia ferropènica, anèmia perniciosa, pel·lagra, cirrosi hepàtica o malabsorció intestinal. El símptoma més habitual és la sensació de cremor o dolor, que en general s’intensifica quan la llengua entra en contacte amb aliments picants, salats o durs.
Les característiques de la inflamació de la llengua que acompanya les malalties cutànies generalitzades, com ara liquen pla, malaltia de Behçet o pèmfig, són comentades al capítol corresponent als trastorns de la pell.
Diagnosi i tractament
Hom efectua la diagnosi d’aquesta malaltia a partir d’una inspecció acurada de la cavitat bucal i de les lesions linguals. Per tal d’establir la causa de la glossitis, sovint se sol·liciten diverses proves complementàries, com ara anàlisis de sang o de matèria fecal.
El tractament depèn del tipus de glossitis que es presenta. Quan la glossitis és aguda superficial, el tractament és simptomàtic i consisteix bàsicament en l’ús de substàncies antisèptiques i analgèsiques, amb gargarismes, o bé amb pastilles que es dissolen a la boca. En el cas de glossitis aguda profunda, a més, solen administrar-se medicaments antiinflamatoris per via oral o, també, antibiòtics. Quan es tracta d’una glossitis atròfica crònica se solen administrar suplements vitamínics i de ferro, i igualment s’hi aplica el tractament que correspon al trastorn causant. En tots els casos es recomana d’abstenir-se del tabac, l’alcohol, cafè i els aliments picants, salats o durs.