Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
Enric Cera Buxeda

Enric Cera Buxeda
Arxiu RACC
Automobilisme
Farmàcia
Dirigent vinculat a l’automobilisme, metge i empresari farmacèutic.
President de la junta rectora de l’Automòbil Club Barcelona, l’any 1906 fou un dels principals promotors de la seva transformació en el Reial Automòbil Club de Catalunya RACC Fou soci fundador del RACC i posteriorment n’ocupà la presidència 1926-29, i l’any 1948 en fou nomenat soci d’honor També fou pioner en la pràctica de l’autocaravàning El 1920 feu la primera excursió documentada amb un cotxe que es transformava en habitatge El 1936 fundà l’empresa farmacèutica Laboratoris Cera, que el 1971 fou adquirida per la societat Madaus-Cerafarm, SA, i passà a denominar-se Laboratori…
Günther Rennert
Música
Productor i administrador alemany.
Estudià música i arts dramàtiques a Munic, a més de dret Ajudant de Walter Felsenstein a l’Òpera de Frankfurt, en 1939-42 fou director de l’Òpera de Königsberg actual Kaliningrad, i posteriorment de la Deutsche Oper de Berlín 1942-45, de l’Òpera d’Hamburg 1945-67 i, finalment, de la Bayerische Staatsoper de Munic fins el 1977 Moltes de les seves produccions, tant del repertori alemany WA Mozart, R Wagner i R Strauss com italià G Rossini i G Verdi, han estat considerades revolucionàries Amb Raymond Leppard, fou un dels principals promotors de l’òpera barroca els anys seixanta del…
Joan Munné Martí

Joan Munné Martí
MUSEU COLET
Hípica
Genet.
El 1965 fou membre fundador del Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya Fou campió d’Espanya d’enganxos en la modalitat de tresillos 1974 Formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya d’enganxos celebrat a Barcelona 1981 Participà en el Campionat d’Europa d’enganxos 1981 i capitanejà l’equip que disputà el primer Concurs Internacional d’Enganxos a Llimonera 1986 Des del 1975 fou jutge estatal d’enganxos de la Federació Hípica Espanyola Creà la primera escola d’enganxos gratuïta de Catalunya Collaborà en publicacions com El Caballo i fou un dels promotors de la…
Rudolf Virchow
Metge alemany.
Dotat d’una gran precocitat intellectual i d’una energia indomable, passà la joventut entre l’estudi i la política Intervingué en els fets revolucionaris del 1848 i hagué d’abandonar Prússia, on tornà a l’època de Bismarck, cridat pels promotors de la Kulturkampf Fou professor d’anatomia patològica a Berlín, director del Pathologisches Institut i cap indiscutible de la medicina alemanya durant més de quaranta anys La seva obra més important, Die Cellularpathologie 1858, desenvolupa la teoria cellular de Schleiden i Schwann, aclareix la constitució de l’organisme —cèllules,…
Michel Amelot
Història
Polític francès.
Després d’ocupar diversos càrrecs a l’administració francesa, el 1705 passà a Madrid com a ambaixador de Lluís XIV prop del seu net Felip V Fou ell qui endegà la política fiscal de l’administració borbònica i inicià una gestió econòmica colbertista El 1707, després de la batalla d’Almansa, fou un dels promotors, juntament amb Melchor de Macanaz, de la política annexionista respecte al País Valencià i a Aragó Deixà l’ambaixada 1709 quan Lluís XIV, arran de la conferència de Geertruidenberg, pretengué que Felip V renunciés a la corona d’Espanya A França encara es feu càrrec del…
Daniel Cohn-Bendit
Política
Anarquista francès d’origen alemany.
Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…
John Hamilton
Futbol
Futbolista i àrbitre.
Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Jugà en el FC Escocès i al novembre del 1900 fundà, amb altres compatriotes seus, l’Hispània Athletic Club Actuava de defensa i de porter i era el capità d’aquest equip, amb el qual guanyà la primera edició de la Copa Macaya 1901 La temporada 1904-05 jugà amb el FC Barcelona Des de bon principi alternà la seva condició de jugador amb la d’àrbitre, faceta en què adquirí gran prestigi Fou un dels promotors del Collegi d’Àrbitres, constituït el 1915 En fou el primer president i ocupà el càrrec fins el 1925
antígraf
Història
Reclamació juridicoprocessal que, a Grècia, servia d’excepció dilatòria per a entrebancar l’acció dels promotors d’un plet o un procés.
Francesc Sadoc Vilarrasa
Cristianisme
Eclesiàstic dominic.
Ingressà a l’orde al convent de Santa Caterina de Barcelona, on professà el 1830 Arran de l’exclaustració 1835, s’exilià a Itàlia, on completà els estudis eclesiàstics al convent de La Quercia de Viterbo, fins que s’ordenà de sacerdot, el 1837 El 1844 fou destinat a Amèrica, als Estats Units Hi treballà al convent de Sant Josep de Somerset Ohio Fou collaborador del bisbe de Monterey, el català Josep Sadoc Alamany en les tasques d’evangelització de la seva diòcesi Arran de la seva experiència dins de l’orde, el 1851 fou nomenat comissari general de la província dominicana de Califòrnia Hom el…
Umberto Barbaro
Cinematografia
Crític, teòric, guionista i realitzador cinematogràfic italià.
Treballà com a periodista i com a autor dramàtic en una tendència que anomenà imaginista Traduí Balázs, Pudovkin i Eisenstein i estudià especialment el cinema soviètic revolucionari Des del 1937 professà al Centro Sperimentale di Cinematografia, de Roma, del qual fou director l’any 1946, així com de la revista “Bianco e Nero” 1945-48, i exercí la crítica a “L’Unità” fins el 1947 Fou un dels promotors del neorealisme La seva teoria, recollida a Film soggetto e sceneggiatura 1939, Problemi del film, amb Luigi Chiarini, Il cinema e l’uomo moderno 1949 i Poesia del film 1955,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina