Resultats de la cerca
Es mostren 2700 resultats
multiplicació
Matemàtiques
Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, ab, a × b o a · b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a
.
En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es pot anar…
La Generalitat fa públic el cens de les immatriculacions eclesiàstiques
El govern català fa públiques les 3722 propietats que l’Església va inscriure al registre de la propietat a Catalunya en virtut de la reforma del 1998 de la llei hipotecària, vigent fins al 2015 Aquesta reforma permetia inscriure en el registre béns immobles sense tenir cap títol que n’acredités la propietat, i donava als bisbes atribucions de notari Generalment es tracta d’ermites o llocs de culte que es troben a l'interior de propietats de particulars Des de fa uns anys les immatriculacions eclesiàstiques han estat denunciades com a illegals i en alguns casos han…
bentonita
Mineralogia i petrografia
Argila nativa col·loidal constituïda principalment per montmoril·lonita, amb impureses abundants, procedent de la meteorització de materials volcànics.
Absorbeix quantitats importants d’aigua i forma gels, l’estabilitat dels quals és augmentada per addició d’àlcalis, com l’òxid de magnesi Té propietats fortament absorbents, especialment després de determinats processos d’activació, les quals determinen les seves aplicacions principals com a descolorant emprat en la clarificació d’oli i de vi, com a suport de catalitzadors, per a emulsionar oli i asfalt, com a additiu alimentari, com a diluent de productes emprats en tractaments fitosanitaris, com a càrrega i abrasiu en una gran varietat de productes i com a llot de perforació…
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats…
diagrama T-S
Geografia
Diagrama usat en oceanografia descriptiva que té la salinitat sobre l’eix de les abscisses i la temperatura (generalment la potencial) sobre l’eix de les ordenades.
La temperatura i la salinitat són propietats conservatives de l’aigua de mar són determinades pel clima local, a través dels intercanvis de calor i aigua amb l’atmosfera, i lluny d’aquesta, aquestes propietats només es poden canviar per barreja amb aigües veïnes Com que no totes les combinacions de temperatura i salinitat són possibles en l’aigua de mar natural, tota mostra d’aigua no superficial queda perfectament identificada per la seva temperatura i salinitat com un punt en el diagrama T-S En aquests diagrames s’hi poden superposar les corbes de mateixa densitat…
polipropilè
Química
Poliolefina sintètica del propè
.
La seva fórmula general és És de gran importància industrial per les seves excellents propietats i baix cost Hom l’obté per polimerització del propè amb catalitzadors del tipus Ziegler-Natta, d’on resulta un polímer d’un pes molecular mitjà de 50 000, pràcticament isotàctic Té una densitat de 0,9, un punt de fusió de 170°C i és insoluble, per sota de 80°C, en l’aigua i en els dissolvents orgànics habituals Les seves propietats mecàniques són, a baixa temperatura, similars a les del polietilè de densitat elevada, però les supera notablement en calent i és utilitzable…
John A. Pople
Química
Químic britànic.
Es doctorà en matemàtiques a la Universitat de Cambridge l’any 1951 Dugué a terme la major part de la seva tasca de recerca al Carnegie Institute de Pittsburgh Rebé el premi Nobel de química l’any 1998, juntament amb Walter Kohn, per les seves contribucions pioneres en el desenvolupament de mètodes per a estudiar teòricament les propietats de les molècules i en els processos químics en què poden participar El seu desenvolupament dels mètodes computacionals de simulació de models químics reals feu possible l’estudi teòric de les molècules, les seves propietats i com…
anatoxina
Immunologia
Toxina microbiana atenuada que ha perdut una part de les seves propietats tòxiques, però que conserva encara les seves propietats antigèniques, capaces de crear immunitat.
És la base de les vacunes vacuna, vacunació
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
Química 2013
Química
Imatge i gràfic de nanopartícules magnètiques de YCo 5 de menys de 10 nm de diàmetre © David Sellmyer / Balamurugan Balasubramanian Des del principi del segle XXI, la química ha sofert alguns dels canvis més radicals en la seva història, gràcies al desenvolupament de tècniques instrumentals que permeten manipular la matèria a escala microscòpica amb una precisió inimaginable a la darreria del segle passat Aquesta revolució no s’atura en els aspectes merament instrumentals sinó que també estem assistint a un canvi en la filosofia amb què els químics aborden els nous reptes Fa vint anys, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina