Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
neurastènia
Psicologia
Malaltia nerviosa caracteritzada pel cansament físic i psíquic, per la incapacitat d’esforç i atenció, bé que el neurastènic sol romandre inactiu, i àdhuc per una certa irritabilitat.
Les més conegudes són les neurastènies de guerra, les tropicals, les professionals i les traumàtiques
mecanisme de compensació
Psicologia
Procés psíquic que fa que el subjecte afronti les seves inferioritats, reals o imaginàries, esforçant-se per desenvolupar al màxim la funció deficitària o destacar en altres camps.
Si el procés és de tipus patològic, porta al deliri de compensació , com en el cas de la dona estèril que se sent embarassada
trastorn d’horari
Trastorn físic i psíquic que pateix una persona després d’un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d’origen i el d’arribada.
eufòria
Biologia
Psicologia
Estat de benestar psíquic i físic caracteritzat per una sensació general de potència física, capacitat d’ideació i receptivitat i per una tendència a la interpretació optimista dels fets.
Tot i que de vegades pot coincidir amb unes condicions de salut real, com a fenomen patològic és relacionada amb estats d’intoxicació alcohol, estupefaents, etc o amb malalties dels sistema nerviós psicosi maníaca, paràlisi progressiva, etc L’eufòria pot ésser contínua o intermitent
aliment fruïtiu
Alimentació
Aliment elaborat no per a satisfer necessitats nutritives sinó, fonamentalment, per a necessitats d’ordre psíquic; això no obstant, té el poder nutritiu que li dóna la seva composició.
Les exigències pel que fa a la higiene en la fabricació i en la composició són exactament les mateixes que per la resta dels aliments Els més corrents són els caramels, el xiclet, els aperitius, les begudes aromatitzades, el cafè, i el te
esquizoide
Individu de personalitat introvertida, insociable i donat a la fantasia, la vida emocional del qual resta més o menys dissociada del seu contingut ideacional per un desenvolupament psíquic anormal.
Hom el pot considerar un tipus intermedi entre l’esquizotímic i l’esquizofrènic
Efectes transitoris de l’abandó del tabac
Durant els primers dies de l’abandó del tabac l’organisme de l’exfumador experimenta un procés d’adaptació, ja que s’havia habituat a funcionar amb uns nivells constants de nicotina i d’altres substàncies tòxiques En aquest procés d’adaptació es poden presentar alguns efectes que de vegades sorprenen la persona que ha deixat de fumar, perquè semblen un empitjorament de l’estat de salut Moltes persones que han deixat de fumar se senten ansioses els primers dies, estan més irritables del que és habitual, o tenen dificultats per a concentrar-se Aquests símptomes són predominantment d’origen…
artteràpia
Mètode terapèutic basat en l’expressió a través de les arts visuals, especialment de les arts plàstiques i l’escultura, destinat a millorar l’estat psíquic i emocional del pacient.
eugenèsia
Biologia
Sociologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia els factors socialment controlables que poden augmentar o disminuir les qualitats racials de les generacions futures, tant en l’aspecte físic com en el psíquic.
Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins al s XVI en la Utopia 1516 de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol 1623 de TCampanella El científic anglès Francis Galton, cosí germà de ChDarwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia en la seva obra cabdal Hereditary…
passió
Filosofia
Psicologia
Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una tan gran polarització de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.
L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres