Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
urgència
Medicina
Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat.
A banda els parts, que són considerats urgències, perquè es poden presentar d’una manera imprevista en qualsevol moment del dia o de la nit, hom sol distingir dos grans grups d’urgències les que requereixen tractament mèdic i les que requereixen intervenció quirúrgica Entre les primeres destaquen els comes, les intoxicacions, les infeccions, les afeccions cardíaques, etc, mentre que entre les segones cal diferenciar les urgències quirúrgiques patològiques apendicitis, hemorràgies internes, perforacions viscerals, etc dels traumatismes contusions, fractures, etc
pseudoobstrucció intestinal
Patologia humana
Síndrome definida com la incapacitat del budell per a impulsar el contingut intestinal en absència d’obstacle mecànic que barri el pas.
La simptomatologia, semblant als quadres clínics d’oclusió per causa mecànica, pot induir a error i provocar una intervenció quirúrgica innecessària És secundària a alteracions neurològiques i neuroendocrines del budell Es pot presentar en forma aguda o crònica i quan afecta exclusivament el còlon s’anomena síndrome d’Ogilvie El tractament consisteix en fàrmacs que estimulin el peristaltisme i en els casos aguts cal la descompressió de la pressió interna del budell mitjançant una endoscòpia a fi d’evitar una perforació intestinal
Jaume Pi i Figueras
Metge cirurgià.
Deixeble de MCorachan i professor adjunt a la Universitat Autònoma, fou director de l’Institut Corachan 1946 i cap del servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1950 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1967, és autor de nombrosos treballs, entre els quals els dedicats a les apendicitis agudes 1944, al tractament del càncer de còlon 1949, al tractament preoperatori i postoperatori, al càncer de recte, i a les lesions biliars Dirigí l’obra Práctica quirúrgica , en diversos volums
hematoma epidural
Patologia humana
Hematoma localitzat entre la duramàter i el periosti.
Apareix després de la ruptura de l’artèria meníngia mitjana com a conseqüència d’un traumatisme capaç de produir la pèrdua transitòria del coneixement L’hematoma, a mesura que augmenta de volum, va comprimint el cervell, de manera que el malalt, al cap d’algunes hores d’haver-se recuperat del traumatisme, torna a presentar trastorns neurològics que, ràpidament, poden abocar en el coma i la mort per hernició de les estructures cefàliques La succió quirúrgica urgent de l’hematoma és curativa
bronquièctasi
Patologia humana
Dilatació crònica i irreversible d’un o més bronquis acompanyada d’infecció secundària que generalment afecta també la part corresponent del pulmó.
La dilatació pot afectar tot un bronqui o només un segment Les bronquièctasis poden ésser congènites o adquirides i poden localitzar-se en un pulmó o en tots dos les adquirides són secundàries a obstruccions o a infeccions com broncopneumònies, bronquitis crònica o tuberculosi La clínica es caracteritza per tos, dispnea, expectoració abundant matutina i variable amb els canvis de positura En casos de bronquièctasis limitades a zones concretes del pulmó, l’extirpació quirúrgica pot representar la terapèutica més recomanable
Antoni Cortès i Lladó
Metge.
Llicenciat a Barcelona 1911 i professor a la Universitat de la mateixa ciutat 1911-16, amplià estudis a París 1917 Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la Universitat de Salamanca 1918 i Sevilla 1919 Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa
ambulatori
Medicina
Lloc on acudeixen alguns malalts en règim d’externs per a llur tractament.
Forma part de l’organització sanitària d’un país Les funcions principals que els metges fan als ambulatoris són establir un diagnòstic clínic, portar a terme els exàmens preparatoris per a una intervenció quirúrgica, fer un control de la medicació, vigilar l’evolució dels processos patològics, les convalescències, o fer revisions periòdiques de salut En la majoria dels casos el malalt efectua visites successives a l’ambulatori fins que és donat d’alta L’ambulatori forma part, juntament amb el dispensari, dels anomenats centres de salud
Lanfranco de Milà
Metge italià.
Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea
El que cal saber de la pancreatitis
Patologia humana
La pancreatitis consisteix en la inflamació del pàncrees Aquesta afecció es pot presentar en forma aguda o sobtada, o bé en forma crònica o persistent La pancreatitis aguda sol aparèixer com una complicació de la litiasi biliar, és a dir, la presència de càlculs en les vies biliars, o bé després de la ingestió de quantitats abundants de menjar i begudes alcohòliques Aquest trastorn es manifesta bàsicament amb l’aparició sobtada de dolor abdominal molt intens, febre, nàusees i vòmits i, en la majoria dels casos, requereix l’hospitalització del malalt per tal d’ésser tractat adequadament Quan…
El que cal saber del càncer d’estómac
Patologia humana
És anomenada càncer d’estómac, o tumor maligne d’estómac, la proliferació anòmala d’un grup de cèllules de l’estómac, que tendeixen a reproduir-se molt més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Durant les fases inicials de desenvolupament, els tumors malignes d’estómac són molt petits i es troben circumscrits a les capes superficials de la paret interna de l’estómac Més endavant, en canvi, tendeixen a penetrar profundament a la paret de l’estómac, envaeixen els teixits veïns sans i originen metàstasis o disseminacions a distància als ganglis limfàtics propers i diversos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina