Resultats de la cerca

Format com a documentalista, realitzà alguns bons films psicològics com The Blue Lamp 1950, Victim 1962 o A Woman of Straw 1964 abans de decantar-se per una línia decididament comercial

El 1926 dirigí el film humorístic i d’avantguarda Nogent, Eldorado du dimanche Adscrit al “realisme poètic”, és autor d’obres definitives dins aquesta tendència Drôle de Drame 1937, Quai des Brumes, Hôtel du Nord 1938 i Le jour se lève 1939 A Les visiteurs du soir 1942-43 i a Les enfants du Paradis 1943-45 establí, en clau, una voluntat de definició estètica prevertiana Entre les seves obres posteriors es destaquen Les portes de la nuit 1946, Juliette et la clef des songes 1951, Thérèse Raquin 1953, Les Tricheurs 1958, Trois chambres à Manhattan 1965, Les jeunes loups 1967, La…

Documentalista reconegut durant els anys trenta, s’exilià després a Mèxic, on desenvolupà una obra realista i social, amb films com Torero 1956, Pedro Páramo 1966, Secreto Eterno 1969 i Homenaje a Luis Felipe 1975

Després de realitzar dotze curtmetratges, dirigí alguns films de tema bèllic com Człowiek na torze ‘Un home a la via’, 1955, Eroica 1957 i Pasażerka ‘La passatgera’, 1960, retrat inacabat de les condicions de vida en un camp de concentració nazi

Format a França, fou ajudant d’ A Wajda És autor d’una obra melodramàtica i barroca amb una important presència de la ciència-ficció, iniciada a Polònia amb  Trzeciej części nocy ‘La tercera part de la nit’, 1971 Després de la censura de la seva segona pellícula, Diabeł ‘El diable’, 1972, rodà les seves següents produccions sobretot a l’Estat francès L’important c’est d’aimer 1974, Possession 1980, La femme publique 1984 i L'amour braque 1985 En 1975-77 tornà a Polònia per dirigir Na srebrnym globie 'En el globus d'argent', adaptació al cinema de la novella homònima del seu avi Jerzy…

Hereu de K Mizoguchi, alternà films històrics com Genji Monogatari ‘Els contes de Genji’, 1951, premiat a Canes, amb temes contemporanis Konzi 1961, Onna no Kunsko ‘Decoració per dona’, 1961, Sono yo wa wasurenai ‘Mai no podré oblidar aquella nit’, 1962, Uso ‘Mentida’, 1963, etc

Prolífic i independent, realitzà una filmografia brillant de la qual hom pot destacar Shinku Chitai ‘Zona buida’, 1952 i Taiko no nai Machi ‘Carrer sense sol’, 1953, de tema social i sindical Altres films seus són Akai mizu ‘L’aigua roja’, 1963, Nippon Dorobo Monogatari ‘Història d’un lladre japonès’, 1965 i Kaidan botan doro ‘Faula de pioners i llanternes’, 1968

Del camp de la publicitat passà a la televisió i posteriorment al cinema, on desenvolupà una filmografia, entre la ficció i el documental, sobre temes militaristes, com ara The War Game 1966, Privilege 1967, Punishment Park 1971, o artístics Edward Munch 1976

Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e 1955 i  Poveri ma belli 1957, i es consolidà amb Il sorpasso 1962 El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen I mostri 1963, Vedo nudo 1969, In nome del popolo italiano 1971, Profumo di donna 1974, guardonat amb un César,  Sesso e volentieri 1982, Le bon roi Dagobert 1984, Scemo di guerra 1985, Il commissario Lo Gatto 1987, Teresa 1988,  Tolgo il disturbo 1990, Giovani e belli 1996 i I miei mostri…

Dins el corrent del “nou cinema espanyol” dirigí El buen amor 1963, Amador 1965, Si volvemos a vernos 1967 i Me enveneno de azules 1969 Altres pellícules seves són Las bodas de Blanca 1975, Padre nuestro 1985, Diario de invierno 1988 i Madregilda 1993