Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
Club Korfbal Vallparadís

Equip del Club Korfbal Vallparadís campió de la Copa de Catalunya del 2011
Club Korfbal Vallparadís
Corfbol
Club de corfbol de Terrassa.
Fundat l’any 2000 i conegut com Assessoria Vallparadís, participa regularment a la Lliga Catalana de corfbol Disposa d’equips en categoria sènior i equips en categories inferiors Fou campió 2011, 2014, 2016, 2022 i subcampió 2010 de la Lliga Catalana de primera divisió, així com campió 2007, 2014, 2016 i subcampió 2009, 2011 de la Copa de Catalunya El 2009 fou el primer club català que guanyà una competició de corfbol en l’àmbit europeu, l’Europa Shield Aconseguí el títol en tres ocasions 2009, 2011, 2013 i també en fou subcampió el 2007 L’any 2012 disputà l’EuroCup Fa ús del…
Moto Club Segre
Motociclisme
Club motociclista de Ponts.
Es fundà el 1969 sota la presidència de Jesús Monsonís, a qui succeïren Valeri Viladrich el 1991 i, posteriorment, Lluís Capdevila Els germans Estanislao i Toni Soler estigueren al capdavant de l’organització de curses fins l’any 1985 Acull tres proves del Campionat de Catalunya de motocròs i dues del Campionat d’Espanya, i organitza el Motocròs de Bellpuig, prova puntuable per al Campionat del Món 2002-10 També organitza regularment el Trofeu Moto Club Segre i, des del 1977, l’Enduro del Segre al circuit de Ponts Pel club han passat pilots destacats com Oriol Mena, Iván…
Pere Joan de Santcliment i de Casa-saja
Economia
Història
Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica
Manuel Torres i Torrens
Literatura catalana
Història del dret
Advocat i escriptor en llengua castellana.
Feu estudis de filosofia i de dret a Madrid i a Barcelona, on es llicencià en dret el 1842 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1848, on el 1850 llegí una biografia panegírica del seu besoncle Fèlix Torres i Amat , amb el qual visqué a Barcelona, Madrid i Astorga Hi llegí també una Memoria o apunte sobre la torre del Breny y el castillo de Balsareny 1872 Collaborà regularment a La Antorcha Manresana amb articles de tema literari, educatiu, polític i econòmic, i publicà Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo 1857 Traduí del francès una obra sobre els trobadors…
,
Domènec Torres i Maeso
Història
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició collaborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” València, 1933-36 El seu paper en els dies de juliol del 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia creat pel novembre del 1936 A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan MMolina Juanel i posteriorment s’alineà amb la CNT “política” Tornà de l’exili el 1975
Josep Ferré i Prats
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, colloquis, sermons burlescos i peces teatrals les sarsueles La mistaire , 1857, i Lo barber , 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida , en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus , en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment…
Esplugabous
L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs…
Boscarla dels joncs
La boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus és un ocell escàs als Països Catalans, que podem veure en petit nombre als aiguamolls, durant les migracions Marcella Chinchilla La boscarla dels joncs és un ocell escàs que es presenta regularment a les zones humides dels Països Catalans durant els viatges d’anada i tornada entre els seus quarters d’hivernada africans i les seves àrees de cria, situades al centre i el N d’Europa A la Catalunya Nord és considerada una espècie molt escassa en canvi, a la resta del Principat i al País Valencià és més regular i freqüent, així com a…
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la baixa edat mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d’ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors els quals allotjava sovint en la pròpia casa.
Era proveït per contracte i retribuït En els oficis divins era supeditat al cabiscol escola de cant En algunes seus, aviat hom li encomanà també regularment la direcció de la capella de la catedral com en el cas de Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers, fetes el 1477 a petició del capítol de la seu, disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, així com de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a la ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides…
Carme Peris i Lozano
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Es formà a l’Escola Massana, on estudià dibuix i pintura, i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, a Barcelona Especialitzada en la illustració del llibre infantil, collaborà regularment en diverses revistes i periòdics Publicà un centenar de llibres, alguns dels quals a l’estranger França, Japó, EUA, entre d’altres i exhibí els seus treballs en exposicions collectives Fou presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i de la Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil Entre els títols illustrats, cal destacar La tanca màgica 1983, Temps de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina