Resultats de la cerca

S’inicià vers el 1976 caçant amb aus rapinyaires i reintroduint-les posteriorment a la natura El 1983, en collaboració amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, endegà el primer projecte privat de cria en captivitat de Catalunya L’any 1986 inventà la tècnica d’inseminació artificial d’ocells rapinyaires usada avui dia a tot el món Obtingué els primers peregrins nascuts en captivitat a Catalunya i els primers híbrids, com el primer híbrid de xoriguer i falcó sagrat Fou un dels fundadors de l’Associació de Falconers del Bages 1986 Gestiona el centre de reproducció…

El reconeixement de l’existència d’alguna mena de relació entre les flors i la reproducció dels espermatòfits ve ja d’èpoques llunyanes Teofrast, el pare de la botànica, va especificar 300 anys aC que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors Dos millennis més tard, Linné va donar el nom de fanerògames, que vol dir amb reproducció sexual aparent, a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen «amagats» els òrgans de la reproducció sexual, als quals va denominar criptògames Linné suposava que…

Tenen ectoplasma, d’on surten els pseudopodis, i endoplasma, que conté el nucli i les vacuoles alimentàries Posseeixen una formació especial que rep el nom de càpsula central i que té una sèrie d’orificis que corresponen a cada una de les espícules radials La reproducció asexual no té gaire importància La divisió binària solament ha estat observada en algunes espècies La reproducció sexual sembla la més corrent, però és poc coneguda els gàmetes lliures copulen entre ells La transformació del zigot en un acantari jove no ha estat observada, ja que aquesta part del…

És un grup primitiu i heterogeni, possiblement originat a partir de flagellats heterotròfics Habiten en el medi aquàtic o en el sòl humit, com a sapròfits o com a paràsits, però en els grups més evolucionats tenen tendència a adaptar-se al medi aeri Típicament produeixen cèllules mòbils, amb un flagel o dos les quals poden ésser zoòspores o zoogàmetes En els grups més primitius, la reproducció sexual és per isogàmia, però en els grups més complexos hi ha gametangiogàmia amb producció de zoòspores en les oomicetals, i gametangiogàmia amb producció de zigòspores en les zigomicetals…

En les cintes magnètiques i les bandes sonores, aquest fenomen, que es produeix durant la reproducció d’un passatge enregistrat, es manifesta com un soroll permanent de fons la causa és atribuïda a defectes d’alineació i dispersió de mides dels imants individuals, els capçals magnètics, els components de la capa magnètica de la cinta, etc Aquest soroll, o bufec , és més acusat en les freqüències mitjanes i altes, ja que la sensibilitat auditiva és més gran en aquests marges El reductor del soroll és dissenyat, doncs, per tractar el senyal en aquesta zona auditiva Hi ha nombrosos…

Aquest fenomen pot tenir causes genètiques síndrome de Turner, síndrome de Klinefelter, etc, accidentals infeccions, irradiacions, manca d’òrgans reproductors, etc o unes altres causes plantes de fruits partenocàrpics, algunes castes d’insectes socials, casos d’hermafroditisme, etc En l’home cal distingir l’esterilitat fisiològica i la patològica L' esterilitat fisiològica pot ésser prepuberal, deguda a la manca de maduració dels espermatozoides o al fet de no haver-se iniciat l’ovulació, i postpuberal, quan hom arriba a l’andropausa i a la menopausa L' esterilitat patològica masculina té…

La cuereta torrentera és una espècie nidificant i hivernant a Catalunya, Andorra i el País Valencià A les Balears es comporta com un hivernant comú, encara que molt localitzat La seva àrea reproductora comprèn tot Catalunya allà on troba el seu hàbitat més idoni, Andorra i el País Valencià, on ja es troba, però, més localitzada i restringida a rius i rieres d’una certa altitud Durant el setembre i, principalment, l’octubre, apareixen ja les cueretes torrenteres hivernants procedents de França, Suïssa, etc, que es vénen a sumar a les indígenes que, en aquesta època, també van deixant molts…

El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels molluscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi , que penetra dins l’hoste intermediari,…