Resultats de la cerca
Es mostren 533 resultats
Johannes Ingen-Housz
Botànica
Física
Metge, físic i botànic holandès.
Exercí com a metge a Holanda, Anglaterra i Àustria, on variolitzà la família imperial Durant la seva estada a Anglaterra conegué el químic nord-americà Joseph Priestley, s’interessà per la pneumàtica i inventà un aparell per a estudiar la conductivitat tèrmica dels metalls El 1779 publicà Experiments upon Vegetables, Discovering Their Great Power of Purifying the Common Air in the Sunshine and of Injuring It in the Shade and at Night , on són descrits per primera vegada els efectes de la respiració vegetal i de la funció clorofílica, la importància de la qual posà en relleu en…
Jan Baptista Helmont
Filosofia
Medicina
Metge, químic i filòsof flamenc.
Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum Ortus medicinae 1648
Fisiologia de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
El conjunt d’òrgans que constitueixen l’aparell respiratori tenen bàsicament dues funcions D’una banda, són els òrgans encarregats de dur a terme el procés de la respiració, gràcies al qual entra a l’organisme una substància indispensable per al manteniment de l’activitat, l’oxigen, i n’és expulsada a l’exterior una altra, el diòxid de carboni, l’excessiva concentració del qual en l’organisme esdevé tòxica De l’altra, els òrgans de l’aparell respiratori participen en la fonació i l’articulació de paraules, que, tot i no ésser una activitat vital, és de la màxima importància en la relació…
escafandre

Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres finestres…
El que cal saber de l’edema pulmonar
Patologia humana
L’edema pulmonar constitueix un trastorn caracteritzat per una acumulació de líquid als teixits o espais aeris pulmonars, la qual cosa origina una insuficiència respiratòria Habitualment, l’edema pulmonar constitueix una complicació de la insuficiència cardíaca esquerra Per tal de prevenir la formació d’un edema pulmonar, les persones que pateixen d’una insuficiència cardíaca crònica no han de deixar mai el tractament que el metge els hagi indicat, perquè és fonamental que el trastorn cardíac es trobi sempre ben controlat amb la medicació o les mesures terapèutiques especialment planificades…
hesicasme
Cristianisme
Corrent espiritual que es difongué a partir del mont Athos, al s XIV.
Cercava la unió amb Déu i la contemplació de la llum divina per mitjà del silenci i la calma ἡσυχία Entre les pràctiques hesicastes, que poden ésser relacionades amb corrents espirituals anteriors ss V-VI i fins amb doctrines i pràctiques d’altres religions, cal recordar la pregària consistent a repetir incessantment el nom de Déu, al ritme de la respiració Els principals representants de l’hesicasme foren Gregori del Sinaí i, sobretot, Gregori Palamàs i els principals opositors, el calabrès Barlaam i Nicèfor Gregoràs Les lluites doctrinals entorn de l’hesicasme, i que…
Joseph Priestley
Joseph Priestley
© Fototeca.cat
Química
Químic anglès.
La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier…
tanaidacis

Apseudes spinous mascle
© fototeca.cat
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis, de dimensions entre 1-20 mm de llargada, cuirassa reduïda als 2 primers segments, sobre els quals és soldada.
Els dos primers parells d’apèndixs són maxillípedes, el primer dels quals és amagat sota la cuirassa, i el segon, més robust, té pinces a l’extrem els ulls, quan n'hi ha, són situats sobre peduncles immòbils Els altres apèndixs toràcics són iguals entre ells En les femelles poden faltar els pleopodis Els uropodis, fins, no formen un tèlson La respiració, a més d’efectuar-la secundàriament per les brànquies, té lloc principalment a través de les parets de la cuirassa Són unisexuals, marins, i viuen en galeries excavades als fons fangosos Inclou una única família, la dels tanàidids…
tabaquisme
Patologia humana
Intoxicació aguda o crònica produïda pel tabac.
La intoxicació aguda per la nicotina, en forma d’alcaloide pur, és molt rara per contra, la intoxicació aguda pel tabac, deguda a un consum abusiu en persones no habituades o com a conseqüència de la utilització industrial, és més freqüent La intoxicació crònica , deguda al consum del tabac en qualsevol de les seves formes, es caracteritza per la predisposició a diversos trastorns respiratoris laringitis, bronquitis, etc, digestius gastritis amb hiperclorhídria, cardiocirculatoris arterioesclerosi i angina de pit i per la capacitat cancerígena pulmó, laringe, etc La intoxicació aguda es…
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina