Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
Sebastià Casanovas i Canut
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden…
Arxiu Diocesà de Menorca
Historiografia catalana
Conjunt de la documentació anterior a l’any 1795 procedent de l’antiga cúria del vicari general de Menorca, la cúria del Sant Ofici i una part important dels fons d’arxius parroquials, en especial els llibres sacramentals.
Tanmateix, no conserva documentació medieval a causa de la cremadissa d’arxius arran de l’assalt turc de Ciutadella el 1558 Fou creat el 1795 en restaurar-se la diòcesi de Menorca, segregada de la de Mallorca, a la qual pertanyia des del 1290 Des d’aquesta data s’incorporà la documentació generada per la diòcesi de Menorca Durant la Guerra Civil Espanyola una part de la documentació fou destruïda, però el gruix de l’arxiu es pogué salvar gràcies a la intervenció del secretari del Jutjat de Ciutadella, Josep Bordas i Barrot El seu valor historiogràfic és essencial per a l’estudi…
Palmira González López
Cinematografia
Historiadora.
Vida Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1974, des d’aquest mateix any hi exercí la docència com a professora d’història del cinema al Departament d’Història de l’Art Es doctorà en història del cinema el 1984 amb una tesi sobre el període més productiu del cinema mut a Barcelona 1906-23, etapa que concretà en un parell de volums Història del cinema a Catalunya I L’època del cinema mut 1896-1931 1986 i Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona 1906-1923 1987 Aquesta tasca historiogràfica li fou reconeguda amb els premis Sant Jordi de Cinematografia i el de…
Sant Pere d’Ancils (Benasc)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble d’Ancils, situat uns 2,5 km al SW de Benasc, al pendís de l’esquerra de l’Éssera Històricament, Ancils ha estat gairebé una mena de barri de Benasc, del qual ha depès en l’aspecte civil i religiós Sant Pere d’Ancils és documentada des de vers el 1020, en dues adquisicions que feren els senyors Enard i Sanga al terme de Benasc, al lloc anomenat la Coma de Sant Pere L’any 1068 el rei Sanç Ramírez, amb motiu de restaurar la seu episcopal, dotà Sant Vicenç de Roda amb un excusat, amb els seus fills i pertinences, que tenia a Aniscles Al…
Francesc Sans i Cabot
Pintura
Pintor.
Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres més dignes d’…
lleis agràries
Història del dret
Lleis que a l’època romana regien el repartiment de l’ager publicus.
La lluita entre els conreadors i els ramaders per a l’ús d’aquell començà a ésser resolta pel cònsol Espuri Cassi Vecellí, que repartí una part de l’ ager publicus segle V aC Al començament del segle IV aC, una nova llei de Licini Estoló en tornà a reglamentar l’usatge i el 297 gràcies a la pressió dels conreadors, una altra llei regulava en 500 jovades l’extensió de l’ ager publicus que un particular podia posseir, bé que aquesta limitació no era mai del tot respectada, sobretot pels grans propietaris que intentaven de convertir en vitalicis llurs drets sobre la terra la situació del petit…
Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre
Art romànic
El poble de Móra, al centre de la comarca de la Ribera d’Ebre, és situat a la dreta del riu, al vessant d’un petit turó on hi ha les restes del castell medieval El lloc és esmentat el 1153, any en què consta que era inclòs dins els límits del marquesat de Siurana, del qual el mateix any prengué possessió, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Albert de Castellvell Pocs anys després, el 1172, hom troba la primera menció del temple parroquial de Móra, quan el mateix Albert de Castellvell, feudatari del terme, féu donació a I”ecclesie Sánete Marie de Mora ”, d’un honor que tenia…
Sant Amanç del Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
La història d’aquesta capella i fins i tot l’advocació del seu titular es fonamenten més en la tradició popular que en el suport documental Sobre el pla de Pena hi ha un munt de pedres que la llegenda diu que corresponen a les ruïnes d’un antic convent, lligat a la llegenda de disbauxes eròtiques del comte Arnau No cal dir que això és, del tot imaginari El topònim Sant Amanç no surt documentat fins a l’any 1682 Tenint en compte el costum de l’època d’edificar esglésies al costat dels antics castells, sembla lògic que aquest edifici pogués correspondre a la primitiva capella del…
Castell de l’Espluga Calba
Art romànic
El primer esment del lloc de l’Espluga Calba és de l’any 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir el lloc de l’Espluga Calba a un grup de persones perquè el repoblessin El terme devia restar a mans de la casa reial, ja que el 1251 Jaume I donà a Eldiarda d’Anglesola, abadessa de Vallbona, i a la seva comunitat cistercenca el lloc de l’Espluga, propietat que mantingueren fins el 1350, any en què obtingueren permís per a vendre la població i el castell, el qual apareix citat de manera explícita per primer cop El comprador fou Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida, que…
Sant Martí de la Riba (Sant Feliu d’Avall)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, que sembla remuntar-se a l’inici del segle XII Arxiu Gavín Aquesta església és situada a uns 500 m a llevant del poble de Sant Feliu d’Avall, al peu del voló o petita falla a l’encapçalament de l’antiga riba de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 44,4” E Història El “voló” de Sant Feliu d’Avall és esmentat ja al segle XI “ ad ipso volo ”, 1055 “ ad volonem Sancto Felicis ”, v1090 “ el Volonas ”, segle XIX L’església de Sant Martí és emplaçada en un indret que correspon al lloc dit també “ Ripa Fracta ” riba trencada esmentat el 941…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina