Resultats de la cerca
Es mostren 3246 resultats
Palau de les Arts

Palau de les Arts i l’Hemisfèric, en primer terme, dins la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Edifici singular que pertany al conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències, dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava i inaugurat el 2003.
Amb una superfície de més de 40000 metres quadrats, l’edifici disposa de quatre espais escènics la Sala Principal, amb una capacitat per a 1700 espectadors l’Auditori, per a 1500, i l’Aula Magistral, per a concerts de cambra i sala d’exposicions i el teatre Martín i Soler, per a 400 cadascun La gerència de la infraestructura, la més gran d’Espanya dedicada a les arts escèniques, és a mans d’Helga Schmidt, vinculada anteriorment a l’Orquestra Simfònica de Londres i assessora musical del Covent Garden Lorin Maazel s’ocupà de la direcció musical en una primera etapa fins el 2009, durant la qual…
Alfarrasí

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida; ocupa una posició cèntrica dins la vall, a la dreta dels rius d’Albaida i Clariano, a l’indret de llur confluència, en un terreny suaument ondulat al S de la serra Grossa.
Pràcticament tot el terme és conreat, mitjançant terrasses als costers dels tossals El regadiu ocupa només el marge dels rius i és regat a través de la séquia d’Alfarrasí 44 ha dedicades a cereals i a hortalisses La resta és ocupada pel secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall el raïm de taula, que ocupa, amb el raïm de vi, el 33% de la superfície del terme per llur importància, segueixen les oliveres amb 150 ha, els cereals de secà i els arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és conreada directament pels propietaris Els darrers anys, l’activitat industrial…
enforcall
Punt on concorren dos camins, rius, etc.
curs

En el curs alt dels rius, on són freqüents els salts d’aigua, l’aigua baixa a gran velocitat i provoca una forta erosió sobre el terreny
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Camí que fan les aigües en llur anada cap a mar.
És un terme general aplicat a totes les formes de circulació hidrogràfica sense fixar-ne la jerarquia ni el tipus
Bocairent
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al centre de la vall de Bocairent
, la qual, encerclada per les serres d’Ontinyent (Alt de la Creu, 955 m) i la serra de Mariola i els seus contraforts (serra de Fontfreda o del Somo, 1 093 m), constitueix la divisòria d’aigües entre les conques dels rius Vinalopó, d’Albaida i Xúquer.
Els rius Vinalopó i Clariana neixen dins el terme Hom conrea només el 20% del territori, a causa del seu caràcter muntanyós la resta és coberta de boscs de pins i alzines 5 284 ha i d’extenses àrees de matolls 2 388 ha, en part aprofitades per pasturatges L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius hi ha 1 453 ha de secà i 493 ha de regadiu, que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts Els conreus més estesos són els cereals i els arbres fruiters, especialment la pomera, a les àrees de regadiu, i els cereals i l’olivera i…
cantadís | cantadissa
Cantador, dit especialment d’ocells, fonts, rius, etc.
estiatge
Geografia
Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada.
Pot ésser degut a diverses causes en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera Durant l’estiatge les aigües corren pel…
Locals de riu, inundacions de tardor
La majoria dels rius mediterranis no porten aigua durant una bona part de l’any Aleshores queden reduïts a gleres seques, perfectament transitables, en les quals la vegetació terrestre creix amb normalitat Els ponts esdevenen temporalment estructures absurdes, mancades de funció en absència de l’aigua que els donava sentit Però, alhora, qualsevol poble o ciutat mediterranis propers a un riu conserva en la memòria collectiva una data coneguda com “l’any de l’aiguat”, reflectida en alguna marca sobre la paret d’un edifici que recorda el nivell assolit per les aigües En definitiva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina