Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Capçanes

Capçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca, limitant amb els municipis de Marçà N, els Guiamets W, Colldejou NE i Tivissa S, aquests dos últims termes pertanyents al Baix Camp i Ribera d’Ebre respectivament És en una vall encerclada per la serra de l’Espasa, al NW, les de la Picotxa i Montalt al S i els cingles del Tortó a llevant Al sector de migdia i llevant el terme queda tancat per relleus superiors als 750 m Altres pics destacats són, al sector SW, el Pinar dels Frares i la Picotxa Diversos barrancs drenen el terme els més importants són els de Pedrenyeres, de…
Necròpoli de la Vinya de Cal Mas (Navàs)
Art romànic
Situació Vista d’una de les sepultures excavades a la roca J Barberà Aquest cementiri també es troba a la zona de Valldeperes, distant tan sols un parell de quilòmetres del Collet de les Caixes en línia recta Long 1°43’40” - Lat 41°54’35” Per anar a la Vinya de Cal Mas, cal situar-se primerament a l’església de Santa Fe Un cop allí cal dirigir-se a l’esmentada Vinya, tot passant per davant del Mas Sunyer, a un quilòmetre aproximadament anant vers l’obaga al punt on hi ha un cingle, hi ha les sepultures Necròpoli Constitueixen la necròpoli set tombes excavades a la roca que presenten les…
cova Remígia
Pintura
Prehistòria
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit ‘‘llevantí’’ o dels pintors de les serres, al terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
L’escena principal representa un grup d’arquers
barranc de Calapatar
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes (Matarranya); prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres.
Fou la primera de les mostres d’aquest art científicament publicada per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc Ara són conservades, en part, al Museu d’Arqueologia de Barcelona Hi ha poques figures, totes d’animals tres cérvols i alguna altra de poc clara El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatar , esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit
barranc de la Gasulla
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc afluent de la rambla Carbonera, dins el terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l’estil dels pintors de les serres.
Els dos jaciments més importants per la quantitat i l’interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle, tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia
Sant Antoni de Portmany
Sant Antoni de Portmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa al sector nord-occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…
Xixona
Vista parcial de Xixona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a les serres prebètiques internes valencianes.
És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra d’Almaens 657…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
Cabra salvatge
La cabra Capra pyrenaica hispanica mostra un notori dimorfisme sexual, com es pot veure en aquesta fotografia d’un mascle i d’una femella en època de zel Aquest dimorfisme es manifesta en les característiques del mascle dimensions corporals més grans, banyes grans i robustes i presència de taques negres al pelatge Xavier Palaus La cabra salvatge és un animal d’aspecte massis i potes robustes els mascles presenten un gran banyam i les femelles, petites banyes El seu pes màxim és de 110 kg, el mascle, i 40 kg, la femella, i l’alçada màxima a la creu de 90 i 65 cm, respectivament La peculiar…
Geografía General del Reino de Valencia
Historiografia catalana
Obra publicada a Barcelona entre el 1918 i el 1927, que constitueix una exhaustiva compilació de dades geogràfiques, econòmiques, històriques i culturals de l’antic Regne de València.
Dirigida per Francesc Carreras i Candi, seguint les línies generals de la Geografia General que anteriorment havia dirigit sobre Catalunya, està estructurada en cinc volums, però sense numerar un de dedicat al Regne de València, un altre, a la província d’Alacant, dos, a la de València i un cinquè, a la de Castelló El primer, que consta de 1 007 pàgines i nombroses illustracions –tret comú a tota l’obra–, ofereix una visió de conjunt del País Valencià Comença amb una descripció física i geogràfica a càrrec d’Emeterio Muga, a la qual segueixen dos capítols dedicats a la geologia i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina