Resultats de la cerca

Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà…

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina…

Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899 Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra 1912 i el primer…

Deixeble de FX Haberl a Ratisbona, el 1948 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Marc de Venècia, i quatre anys més tard, de la Capella Sixtina Considerat un dels compositors de música sacra més importants de l’època, alguns dels seus oratoris foren molt apreciats a les primeres dècades del segle XX, com ara La Passione di Cristo secondo San Marco 1897 o Il Giudizio Universale 1904 Deixà vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Molt influïda per la polifonia italiana del segle XVI i pel llenguatge romàntic, la música de…

Inicià la seva formació musical com a escolà de cor de la capella del príncep elector de Dresden, i més tard feu estudis a la universitat El 1565 és documentat a Ansbach com a membre del cor de la capella cortesana, i el 1573 ocupà el càrrec de vicemestre de capella El 1574 se’l troba a Nuremberg, on era cantant del cor de l’església de Sant Egidi Com a editor sembla que es dedicà sobretot a la música sacra Formà part de la societat musical Nürnberger musikalische Kränzleinsgesellschaft Se’n conserven sobretot composicions religioses, com ara un motet a cinc veus compost en…

Estudià filologia i parallelament inicià els estudis musicals al Reial Conservatori de Brusselles, on es formà com a violinista A partir del 1948 amplià la seva formació a Graz Àustria, on dos anys després començà els estudis de cant De nou a Bèlgica, el 1952 participà en l’estrena europea de la Cantata d’I Stravinsky i dos anys més tard estrenà l’ Orestes de H Badings Des del 1956 fou convidat assíduament per l’Òpera de Munic, on interpretà sovint òperes del segle XX Cantà a Roma, Ginebra, Salzburg, París, Londres i Milà El 1950 fundà el conjunt Musica Polyphonica, amb el qual enregistrà un…

Estudià humanitats, filosofia i teologia Exercí de professor i ocupà diversos càrrecs en l’orde dominicà Visqué a Xile al Convent de Concepción 1927-33 Fou membre corresponent de la RABLB S’interessà per la història de l’orde dels dominicans a Catalunya i publicàestudis de tema literari medieval També collabo-rà, entre d’altres, a les revistes “La Paraula Cristiana”, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, “Ilerda”, “Ausa” i “Analecta Sacra Tarraconensia” En aquesta darrera en destaquen els treballs “Quién es el autor del Saltiri catalán en prosa” 1947, “Algunas…

Neix al vessant nord de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, dins el terme de Bassegoda Travessa la Garrotxa d’Empordà pels termes de Cabanelles i Lledó, separa els de Cistella i Vilanant dels de Navata i Taravaus, deixa a l’esquerra les viles d’Avinyonet de Puigventós i Vilafant, separa els termes de Figueres i Vilatenim dels de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far i Vila-sacra i aflueix al seu collector aigua avall de Vilanova de la Muga Els fondals eocènics són objecte de regatges minsos, malgrat l’aportació de les rieres de Cistella i de Terrades o Rissec i el torrent de…

Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed 2002 “La…

El 1887 entrà a l’Escolania de Montserrat, on estudià orgue Posteriorment, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona estudià piano i composició El 1897 obtingué el primer premi del Concurs de Música Sacra de Santiago de Compostella amb una missa A partir del 1906 inicià una considerable activitat concertística a escala internacional, amb estades a Europa i als EUA De tornada el 1914, obtingué la càtedra de perfeccionament de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es mantingué fins el 1936 La seva producció inclou nombroses composicions religioses, entre les quals…