Resultats de la cerca

És anomenat també sigil sacramental D’aquesta obligació, només l’en pot dispensar el mateix penitent La revelació del secret comporta la pena d’excomunió

Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…

El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels…

L’església parroquial de Sant Martí és situada a la part alta de la vila, just al costat del castell Un dels primers esments documentals d’Altafulla data de l’any 1060, quan la seva fortalesa, consignada com a castro Altafolia , és mencionada com a límit territorial de la part de llevant del puig d’Ullastrell, el qual fou donat en aquella data pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, en propi alou Malgrat que una de les citacions més antigues del lloc correspon, com s’ha dit, a l’any 1060, la seva església parroquial, dedicada…

Com a sistematització doctrinal, no existeix eclesiologia fins al s XIV, però la mateixa comunitat primitiva tingué ja una determinada concepció de l’Església, que influí en la seva manera d’obrar Aquesta concepció, tanmateix, ja no és idèntica en els autors del Nou Testament els sinòptics hi ofereixen diferències importants, i el mateix cal dir de Joan i Pau En l’època patrística, dins el clima del neoplatonisme i estoïcisme, l’Església és concebuda com a “símbol”, on conflueixen l’acció celestial i la seva manifestació terrestre, i com a misteri, no sols històric, sinó còsmic Sobre aquest…

Inicialment el lloc de Manlleu estigué inclòs dins la demarcació del terme de la ciutat de Roda Els primers senyors del castell foren la família Orís Així veiem Elderic d’Orís i la seva muller Ermengarda venent una peça de terra situada a la vila de Terrers, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu El 1031 encara s’esmenta que la parròquia de Manlleu es trobava dins el terme de Roda, però dos anys més tard ja es documenta l’existència del castell quan el citat Elderic d’Orís empenyorà al seu fill, Amat Elderic d’Orís, tot el que tenia a les parròquies de Santa Maria de Manlleu i de Sant…

Una de les primeres referències del lloc i castell del Codony és testimoniada arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls el 1175, i que fou ratificada per aquests darrers el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony L’antiga església de Sant Pere del Codony —de la qual es desconeix l’emplaçament exacte— fou l’única església parroquial de la contrada en època medieval Aquest temple és esmentat com a ecclesiam de Contunno l’any 1154 en la butlla que el papa Anastasi IV…

La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…