Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellgalí, a ponent de l’actual població Degué començar com a capella rural, per convertir-se durant un temps en un petit priorat de donades, i tornar a la situació anterior L’església apareix citada el 1225 més tard, en els anys 1282, 1285 i 1294, apareix citada com a Santa Margarida del Mont Aquesta capella acollí un petit priorat de donades que segurament seguiren la regla de Sant Agustí Aquest tipus de comunitat ja funcionava el 1376, però no degué durar gaire més, car el 1402 la possible darrera monja, Agnès de Pedrinyà,…

Fortificació situada dins i entorn de l’església de Santa Eulàlia de Fullà, al Veïnat d’Avall Era tinguda, el 1165, amb la casa forta o castell de la Bulella que en depenia, per Pere de Domanova, senyor de Rodés i de Mosset La seva filla i hereva, Cerdana de Rodés, la transmeté al seu propi fill, Ramon II de Canet 1225 Guillem II de Canet, fill del precedent, vengué els seus drets, el 1266, a Guillem de Fullà Però els reis d’Aragó i de Mallorca en conservaren la senyoria eminent, fins que, l’any 1381, l’infant primogènit Joan la sostragué del domini reial a favor de Berenguer d’Oms, els…

Professà a Escaladei, d’on fou tramès a la cartoixa de Valldemossa Mallorca Elegit prior d’aquesta casa 1434, renovà les edificacions església, capítol, sagristia, refetor, cuina i albergueria, i posà les columnes del claustre El 1446 obtingué que la seva cartoixa fos posada sota la protecció reial Desplegà una gran activitat a l’illa, primerament com a comissionat pel papa per a refondre en un de sol els seus diferents hospitals 1458 i sobretot en l’apaivagament de la llarga lluita entre ciutadans i forà Per això recorregué tota l’illa i féu diversos viatges a la península…

És potser el representant més important de l’escola giottesca Participà amb el mestre en la decoració de la capella Baroncelli de l’església florentina de Santa Croce mural Històries de la Mare de Déu , 1332-38 durant aquest període pintà també una colla de plafons per a la sagristia de la mateixa església en part conservats al Museo dell’Accademia El 1342 treballà al Camposanto de Pisa, i el 1353 féu un políptic per a l’església de San Giovanni Fuorcivitas de Pistoia Més obres importants seves són el Sant Sopar refetor de Santa Croce, Florència i una Mare de Déu amb el Nen 1355…

Situació Peculiar aspecte d’aquest edifici des del costat sud-oest, amb la porta d’entrada i el teulat d’un sol vessant que recolza sobre el campanar ECSA - F Parra El santuari de la Feixa es troba damunt la Vileta de Serradui, a 1 025 m d’altitud, aprofitant un contrafort i al peu del penya-segat ponentí de la serra del Cis Mapa 32-11 251 Situació 31TCG021892 L’accés a l’antiga església de la Feixa es fa des de la Vileta, per la pista que surt al cap de la caseria en direcció nord-est i s’enfila cap a la serra JBP Història L’arxiu de l’antiga catedral de Roda conservava l’acta de consagració…

Situació Sector nord-oest d’aquesta església situada al cementiri del poble de l’Esquèrda ECSA - A Roura Aquesta església és situada al cementiri del poble de L’Esquèrda, a 350 m al SE del nucli actual Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 49′ 03″ N - Long 2° 32′03″ E Per a arribar a L’Esquèrda, cal prendre la carretera D-619 en direcció a Sant Pau de Fenolhet Poc abans de travessar el congost de la Clua de la Fou, després del pont que salva el riu Aglí, surt un trencall a mà dreta D-19 que porta a L’Esquèrda DB-CPO Història Són ben escasses les dades documentals d’aquesta església, que depengué…

Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, amb un alt campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al nucli del poble abandonat de Soliveta, enlairat damunt la Terreta, a 793 m d’altitud Mapa 32-11 251 Situació 31TCG070756 S’hi arriba des de la carretera local de Monesma, per una pista que surt del barri del Noguero en direcció a Soliveta JAA Història El lloc de Soliveta és documentat a partir del 1122 llavors Bertran Guillem amb consell de la seva mare Antònia i del seu germà Arnau es lliurà a la canònica de Sant Vicenç de Roda…

Situació L’església des del costat sud-est, amb la petita i singular absidiola que s’obre en aquest costat, prop la capçalera ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli de població de Santa Fe de Segarra, un xic apartada vers migdia i envoltada a l’est i sud per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG639178 Per a anar a Santa Fe de Segarra des de Cervera, s’ha de seguir la carretera N-141 que porta a Sant Ramon, i un cop fets uns 6 km es pren la carretera LV-1004, a mà dreta, que en 1,5 km mena directament al poble XSB Història El lloc de Santa Fe, esmentat des…

Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb l’absis del segle XII ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli urbà de l’Ametlla, envoltada per l’antic cementiri del poble al nord i l’est i amb l’antiga rectoria adossada al mur sud Mapa 34-15 390 Situació 31TCG535043 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent XSB Història L’església de Sant Pere de l’Ametlla consta per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom d’Amenla Cal esperar el segle XIII per a tenir…

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068 És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat té només un portal nou 1561 i la sagristia i afegitons laterals 1771 Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909 Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès tenia 9…