Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
Lluís Cornell i Cardona
Història
Senyor de la baronia d’Alfajarín, d’una família noble de Benasc establerta a la vall de l’Ebre.
Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella 1358-63, i de Martí l’Humà a Sicília Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix 1357 Es casà aleshores amb Brianda de Luna germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna, separada de Lope Ximénez de Urrea tanmateix, l’anullació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els…
Joana de Portugal
Història
Reina de Castella i de Lleó, filla del rei Eduard I i d’Elionor d’Aragó.
Fou segona muller d' Enric IV de Castella La seva filla Joana de Castella fou reconeguda per les corts 1462 com a hereva legítima, mentre que els nobles n'atribuïren la paternitat a Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado i per això Joana de Castella fou anomenada la Beltraneja per tal que la successió passés als germans d’Enric, Alfons i Isabel La reina prengué el partit de la seva filla, i fou tancada al castell d’Alaejos 1467, d’on fugí l’any següent, amb Pere de Castella i Luis Hurtado de Mendoza Separada d’Enric IV, es refugià a les possessions dels Mendoza
Paros

Paros Vista de Parikia
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, a la mar Egea, Grècia.
Separada de l’illa de Naxos per un canal de 5 km de llargada, és de forma oval i presenta en la costa occidental una petita badia, al fons de la qual es troba la població homònima Conreus de cereals i tabac Famosa a l’antiguitat pel seu marbre marbre de Paros , pertangué a la ‘cultura de les Cíclades’ fins al segle XVII aC Després de l’època micènica segles XIV-XII aC, els jonis li donaren un impuls important, sobretot en el comerç i en les colonitzacions Grècia la recuperà als turcs el 1821 Conserva restes de la seva història antiga l’acròpolis, les muralles i els santuaris d’…
fitxer
Electrònica i informàtica
Bloc lògic d’informació designat per un nom i considerat com una unitat per l’usuari.
Els fitxers poden ésser de dades o bé executables Els fitxers utilitzats correntment en els ordinadors personals compatibles s’identifiquen per un nom format seguit d’una extensió de 3 caràcters com a màxim, separada del nom mitjançant un punt Aquest extensió serveix per a identificar el tipus de fitxer així les extensions EXE o COM indiquen fitxers executables, TXT fa referència a fitxers de text universals de tipus ASCII, BAK significa fitxer de seguretat, etc Molts programes identifiquen els fitxers de dades, de text, etc que han creat mitjançant extensions amb noms…
Oloron
Illa
Illa de la costa atlàntica, la més gran del golf de Biscaia, al departament francès de Charente Marítim (30 km de longitud; 175 km2).
De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord…
illes Verges

Illes Verges nord-americanes (Saint John)
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Arxipèlag de les Petites Antilles, format per un centenar d’illes i illots, esteses en arc entre les Petites Antilles i les Grans Antilles, al llarg d’uns 100 km, entre l’E de Puerto Rico i l’estret d’Anegada, que connecta l’oceà Atlàntic i la mar de les Antilles.
D’origen volcànic i corallí, s’assenten damunt la plataforma submarina de Puerto Rico, separada de les Petites Antilles per profunditats superiors a 3000 m Políticament són dividides entre la Gran Bretanya Illes Verges Britàniques i els EUA Illes Verges Nord-americanes La població és majoritàriament negra La canya de sucre, el cotó, el tabac, la fruita tropical, la pesca i l’elaboració de rom són els recursos tradicionals, als quals cal afegir la creixent expansió del turisme Descobertes per CColom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren successivament a mans…
el Verdum
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
Es formà a partir d’una antiga barriada situada vora l’actual avinguda de la Meridiana — de la qual és separada pel barri de la Prosperitat—, on hi ha el sector més ben urbanitzat del barri i on habita població catalana i treballadors qualificats Vers el sector muntanyós turó de les Roquetes es començaren a edificar entre el 1950 i el 1955 grups d’habitatges de protecció estatal caracteritzats per la baixa qualitat de la construcció i l’alta densitat d’ocupació del sòl uns 694 h/ha 1972 Amb l’edificació del sector més muntanyós del turó de les Roquetes una part de l’antic barri…
Vedānta
Darrer dels grans sistemes filosòfics ortodoxos del bramanisme (darśana), conegut també com a Uttara Mīmāṃsā (‘hermenèutica suprema’), per oposició al Mīmāṃsā, per tal com se centra en l’aspecte sapiencial dels Vedes.
Formulat en el Vedāntasūtra de Bādarāyaṇa , sosté la identitat de l’home atman i del real o absolut brahman , identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic tarka, sinó per una intuïció directa jñāna , tal com afirmen els Upaniṣad El món fenomènic, resultat de la illusió māyā , no té una existència separada creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions sansāra Interpretacions diverses de l’inici del Vedānta-sūtra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com l' advaita no-dualisme de Saṅkara , el viśiṣtadvaita nodualisme qualificat…
Ponç III de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Albigès, Carcí i Sant Geli (~1037~1060), fill del comte Guillem IV i de la seva segona muller la comtessa Emma de Provença.
Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de…
Casa de l’Ardiaca
Arquitectura religiosa
Una de les antigues residències dels canonges de la seu de Barcelona, edificada damunt l’antiga muralla romana i reconstruïda, a la fi del segle XV, per l’ardiaca Lluís Desplà, que li donà aspecte de casal noble.
L’any 1822 en fou separada la torre immediata al palau episcopal on hi havia la capella de l’ardiaca, amb la pintura de la Mare de Déu de la Pietat, de Bermejo 1490 A causa de la desamortització fou adquirida per Josep Altamira, que completà el pati d’ingrés en forma de claustre i uní a la casa altres residències canonicals del pla de la Seu 1871 Després d’haver donat allotjament a centres polítics, jutjats i tallers d’artistes, esdevingué estatge del Collegi d’Advocats, i, més tard 1919, adquirida per l’ajuntament, fou destinada a seu de l’ Arxiu Històric de la Ciutat ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina