Resultats de la cerca

El 1875 es traslladà a Barcelona, on li foren confiades algunes escoles parroquials, fins que fou construït el collegi de la Sagrada Família a Sant Andreu de Palomar Barcelona el 1877 Rebé l’autorització el 1887 i l’aprovació definitiva de les seves constitucions el 1902 La seva expansió per les terres catalanes continuà amb les cases de Santa Coloma de Farners 1882, Fraga 1883, Vilafranca del Penedès 1889, Taller del Nen Jesús de Barcelona 1892 —convertit al cap de poc en collegi de la Sagrada Família i noviciat de la congregació—, Molins de Rei 1894, Blanes i Reus 1895, Sant Julià de…

Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial Acadèmia de…

Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA  PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián  1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a càrrec d’una…

Combaté el liberalisme de l' Aurora Patriótica Mallorquina Fou dirigit pel franciscà Ramon Strauch i Vidal, empresonat diverses vegades pels seus articles Hi collaboraren el felipó Antoni Togores i els dominicans Domènec i Miquel Lladó

Aquests valors giren entorn sobretot de la societat oberta, les llibertats individuals, la democràcia, l’economia de mercat i la identitat catalana Els anys en què es mantingué activa fins a mitjan segona dècada de 2000 no tenia vinculacions orgàniques amb cap partit polític, malgrat l’afiliació de diversos dels seus membres amb formacions d’aquest signe El seu primer president fou  Joan Guitart i Agell  fins el 2008 i posteriorment ocuparen el càrrec Joaquim Tosas, Josep Maria Antràs, Joan Oliver i Lluís Prenafeta El 2008, el Grup Hayek, una entitat d’orientació similar constituïda el 1996,…

Vida La seva passió per la música, especialment per la sardana, el dugué a ser redactor en cap de la revista setmanal La Sardana  entre el 1921 i el 1928, i a publicar el llibre De la sardana  1925 Fou director i únic redactor dels Fulls musicals , butlletí de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona en fou portaveu, en el qual collaboraren artistes del moment, com ara Josep Obiols, Francesc Xavier Nogués o Josep de Togores Traduí el llibre La vida de Beethoven , de Romain Rolland Durant més de quaranta anys mantingué una estreta amistat amb Eduard Toldrà, que sovint li…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…

Era una clara imitació de la madrilenya Novela Corta Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, JMFolch i Torres, Pompeu Crehuet, Apelles Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc La Novella d'Ara en fou, de fet, la continuació

Fill de Salvador Montllor i Pujal, i germà de Pere J i Josep Montllor i Puigvert El 1937 emigrà als EUA Cursà estudis militars i es graduà com a sergent tècnic a l’exèrcit dels EUA 1941-45 Treballà com a farmacèutic i assistent de cirurgia del First General Hospital de l’exèrcit americà a Baltimore, i també a centres de Londres i París Posteriorment, entrà en el món del cinema collaborà amb la Paramount Pictures Corporation com a ajudant de Joan Ventura i Sureda en la traducció de pellícules al castellà En aquella època collaborava assíduament en la Paramount Newsreel , publicació de…

Professor de l’Àrea d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des del 1994, és també collaborador, especialment com a crític teatral, a la premsa diària ABC , El Observador , Avui , etc Des del 2001 la seva columna setmanal “A pie de obra” al diari El País es convertí en un referent per al món de l’escena El 2003 publicà amb aquest títol un recull de les seves crítiques, i sobre teatre ha publicat també Telón de fondo Algunas cosas que aprendí en el teatro 2011 Com a escriptor, la seva ficció té un acusat component autobiogràfic Destaquen les novelles  Signo de los tiempos…